Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Diferències entre el català i l'occità són les diferències més significatives entre dues llengües romàniques veïnes, el català i l'occità.

Realment el gal·loromanisme del català ressalta davant la presència d'equivalències com les que segueixen: glop; dallar/dalhar; talent; julivert/jolverd; nebot; fiçó/fisson; empeltar/empeutar; suc/chuc; xapar/chapar; tustar; rampoina/rampònha, rampòina; esma/èsme, èime; bocagròs; lletraferit/letraferit; culcosit/cuolcosit, cuolcosut; tabustar, tabuixar/tabustar, tabussar; biaix/biais; foll/fòl (gos foll/gos fòl); fonyar/fonhar; record/recòrd; regòrd 'anyell tardà'; rai (interjecció); els sinònims de 'vegada' (vegada, volta/vòlta, vòuta, cop/còp, viatge), etc. (Le Dû, Le Berre i Brun-Trigaud 2005; recerca personal). I la nombrosa fraseologia: al bell mig/al bèl mièg; mig figa-mig raïm/ n'estre ni figo ni rasin [n'èstre ni figa ni rasim]; són figues d'un altre paner/acò's de figo d'un autre panié [aquò's de figas d'un autre panier] (Mistral) [cast. ser harina de otro costal]; no tenir ni suc ni bruc 'no tenir substància o gràcia'; n'a ni chuc ni muc 'ni goût ni saveur, il est sans valeur' (Alibert 1966); té les mans foradades/a li man traucado [a lei mans traucadas] «c'est un panier percé, un prodigue» (Mistral); esser com ets ases d'Artà, que en veure es bast ja suen (DCVB)/l'ase de Rigaud: suso en vesènt lou bast [l'ase de Rigaud, susa en vesent lo bast] (Mistral). No s'allibera de tals igualacions la paremiologia meteorològica, amb estructures molt semblants (vegeu Mistral): cel rogent, pluja o vent/occ. cèu rougen, plueio o vènt [cèu rogent, plueja o vent]; abril no et llevis un fil/occ. en abrieu, quites pas un fièu [en abriu, quites pas un fiu]; quan el març no marceja, abril abrileja/occ. març marçolege, abriu abriulege.

Tant al català com a l'occità, els articles varien molt depenent del dialecte.

Aquesta taula és una comparació dels articles determinats més habituals, però tant en català com en occità podem trobar-ne d'altres com ara lo/la, es/sa, en català; i eth/era, le/la, el/la, so/sa, etc. en occità. Els articles indeterminats en singular són idèntics en ambdues llengües, però en plural alguns parlars occitans fa servir la preposició 'de' ('dels/de las' en nord-occità)com a partitiu (I a de mainatges). Els articles occitans lo, la s'apostrofen davant de paraula que comença amb una vocal (fins i tot en majúscula).

També, igual que en català, els articles determinats es contracten amb algunes preposicions: al, als, del, dels, pel, pels. Remarquen aquesta contracció amb les preposicions sus (sobre) i jos (sota): sul, suls, jol, jols (alguns parlars mantenen 'per lo(s)/la(s)').

L'occità general introdueix amb de els complements directes que poden ser pronominalitzables pel pronom en. En aquest cas diem que la preposició de és un article partitiu: Vòli de pan (ne vòli) / "Vull pa (en vull)".

• La catalana ll al començament de les paraules és un equivalent de l en les paraules occitanes, l'occità és més conservador en aquest aspecte l: ca. llatí, llibres - oc. latin, libres.
• L'occitana nd és un equivalent de n en les paraules catalanes: ca. depèn, món, correspon - oc. depend, mond, correspond.
• La catalana ny davant una vocal té com a equivalent nh en les paraules occitanes: ca. acompanyat, ensenyament - oc. acompanhat, ensenhament. Però cal dir que l'occità no palatalitza pas certes paraules com per exemple ca. anys - oc. ans.

• Sufixos:

• Del català a l'occità Arxivat 2012-06-15 a Wayback Machine. - De l'occitan al catalan
• www.logosquotes.org. Les paraules així com les citacions en llengües diverses. Material abundant per comparar.
• (anglès) The Occitan language (enllaç tancat)
• Occitània i l'Occità.
• LAFONT, Robèrt. Petita istòria europèa d'Occitània. Edicion Trabucaire. Canet. 2008