Estació de Girona on es pot observar una locomotora de la companyia
La companyia fou fundada el 10 de desembre del 1875 fruit de la fusió dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB). BFF tenia la concessió de la construcció d'un ferrocarril fins a França, però no l'havia pogut executar per problemes econòmics i la va vendre. La fusió molt ambiciosa preveia la recuperació de la concessió i continuar les obres ara que tenien molt més potencial. Així també la companyia comença a treballar per unir les xarxes de les dues companyies.[3]
En un parell d'anys la companyia havia fet molts progressos en les obres del ferrocarril cap a França, així el 17 de desembre del 1877 va poder celebrar l'arribada del tren a Figueres[4]
Estació de Celrà,en l'actualitat, encara es conserva l'estació del 1877 construïda per la companyia
I finalment, un mes més tard, el 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou[4] creant la connexió internacional amb França.
Tot i l'èxit de la connexió internacional l'empresa encara tenia sobre la taula un assumpte força polèmic: la unió de la línia de Girona (amb estació terminal a Estació de França) amb la línia de Martorell (amb estació terme a Riera d'en Malla situada a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat) a Barcelona. Després d'un intens debat sobre on havia de passar la connexió, al final es construí en forma de rasa pel Carrer Aragó. Fou inaugurada el 25 d'octubre del 1882 que permetia unir l'Estació de Sants amb l'Estació de França. És aleshores que la Riera d'en Malla queda fora de joc i fou enderrocada el 1884[3]
El 2 de juny del 1891 se signa el conveni de fusió amb MSA,[7] la qual mantindrà les sigles, es farà efectiva el 1899.[3]
El 15 de juliol del 1894 s'inaugura la línia directe entre Barcelona i Saragossa. Aquesta línia constava d'un traçat més suau i curt que l'existent, per això s'hagueren de perforar nombrosos túnels, entre els quals el cèlebre túnel de l'Argentera (aleshores el més llarg de tota la Xarxa ferroviària) a càrrec de l'enginyer Eduard Maristany[5]
L'1 de gener del 1898 es fusiona amb la MSA[3] Tot i així TBF mantingué certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se la "Xarxa catalana de la MSA". El 1925 es començà el procés per la unió definitiva, la qual no es produí totalment fins al 1936.[2]
↑ 3,03,13,23,33,43,53,6Alcaide González, Rafael. (01/08/2005). «El Ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El Caso de Barcelona 1848-1900 ». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65), Universitat de Barcelona. «Enllaç».(castellà)
↑ 4,04,1Bernils Mach, Josep M. (08/01/2006). «El ferrocarril Olot-Figueres-Roses ». Diari de Girona, Comarques.
↑ 5,05,1Guasch, Carles. (juliol de 2007). «El Ferrocarril de Vilanova:
primer pas de la connexió directa entre Barcelona i Madrid ». Butlletí de L'Arxiu Nacional de Catalunya. núm. 17
↑Ressenya de descripció de l'entrada de l'Arxiu Nacional de Catalunya. «Compañia de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)». Arxiu Nacional de Catalunya. Data de Consulta: 29 d'abril de 2008.
↑ 7,07,1Rafael Andes, Pedro Tedde «Los Ferrocarriles En España 1844/1943». Vol 2 Servicio de Estudios del Banco de España, Madrid1978. ISBN 84-500-2607-5(castellà)
↑Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França «Resultats comparats des de la inauguració de la línia de la frontera ». 176 11-05 , Revista de Obras Publicas (1883). «PDF». Arxivat de l'original el 2010-01-01. [Consulta: 3 gener 2009].(castellà) PDF
