La Companyia d'Aventurers Reials a l'Àfrica fou una companyia mercantil establerta per la família Stuart i negociants de Londres, per comerciar per la costa africana occidental. El seu president en fou Jaume duc de York, germà del rei Carles II, i el seu propòsit original fou explotar els camps d'or d'amunt del riu Gàmbia, que havien estat identificats pel príncep Rupert durant l'interregne, i quedà establerta quan Carles II va obtenir el tron anglès a la restauració de 1660.[1] No obstant això, aviat es va dedicar principalment al tràfic d'esclaus i altres afers.
El seu nom original oficial fou Company of Royal Adventurers Trading to Africa (Companyia d'Aventurers Reials Comerciant a Àfrica), per la seva carta de fundació emesa el 1660, quan va rebre el monopoli del comerç anglès a l'Àfrica Occidental, però sempre fou coneguda pel nom més abreujat de Royal Adventurers in Africa Company o Companyia d'Aventurers Reials a l'Àfrica. Amb l'ajuda de la marina i l'exèrcit, va establir diversos forts a la costa africana occidental, que van servir de bases comercials i operatives i alhora servien per confiscar alguns vaixells anglesos que intentaven operar violant el monopoli concedit. El rei rebia la meitat dels ingressos nets de la companyia i aquesta es quedava amb l'altra meitat.[2]
La companyia va fer fallida el 1667, durant la guerra amb els Països Baixos; la guerra havia esclatat precisament quan l'almirall Robert Holmes, al servei de la companyia, havia atacat els establiments comercials holandesos a l'Àfrica occidental el 1664; en els combats que van seguir, la companyia va perdre gairebé tots els seus forts a la costa, excepte el de Cape Corse.[3] Després d'això, i durant una anys, la companyia va mantenir un comerç marginal i inconnex, inclosa la concessió de llicències als comerciants privats d'un sol viatge; però el màxim esforç fou la creació, el 1668, d'una nova companyia separada, anomenada Aventurers de Gàmbia (coneguda, també, com a Companyia de Mercaders del Gàmbia o The Gambian Merchants' Company), a la que es va concedir una llicència de deu anys, pel comerç africà al nord del golf de Benín amb efecte d'1 de gener de 1669.
1663 – 1664: Set Comerciants (feien rotació cada mes, incloent a Selwyn).
1664 – 1665: Francis Selwyn (segona vegada, presoner dels holandesos el gener de 1665).
1665 – 1667: Gilbert Beavis (a Cape Coast).
1667 – 1672: Thomas Pearson.
1672: Abraham Holditch.
Referències
↑Carrington, Charles, 1950, The British Overseas: Exploits of a Nation of Shopkeepers, Cambridge, Cambridge University Press, 217[Enllaç no actiu]
↑Davies, Kenneth Gordon, 1999, The Royal African Company, Routledge/Thoemmes Press, 106, publicat originalment a Londres per Longmans Green el 1957.
↑Zook, George Frederick, 1919, The Company of Royal Adventurers Trading Into Africa, Lancaster, Pennsylvania, Press of the New Era Printing Company, 20 també publicat com article amb el mateix títol a The Journal of Negro History, volum 4, nº 2, pàgs 134 a 231, pag 155