El Comité Revolucionari Central (CRC), en francès Comité révolutionnaire central, és un antic partit polític socialista, de tendència blanquista, que fou actiu a França entre 1881 i 1898. Posteriorment es va anar fusionant amb altres partits socialistes per a formar finalment el SFIO, precursor de l'actual Partit Socialista (PS) francès.
Història
El CRC va ser creat per Édouard Vaillant l'any de la mort de Louis Auguste Blanqui (1805-1881), amb la idea de continuar el seu combat. Evidentment, la ideologia que defensa és blanquista: socialista de base, presenta a més un notable activisme revolucionari, defensa de la conspiració (veure blanquisme) per a aconseguir el bé comú, ateisme i patriotisme (sentiment de pertinença a una regió) en referència al jacobinisme (centralisme) de la Revolució Francesa.
L'any 1888 es produeix l'"escissió boulangista". Es tracta de l'escissió del partit entre els militants que es queden i un gran nombre d'altres militants que encapçalats pel General Georges Boulanger deixen el partit i s'agrupen en una formació que anomenen Comité Central Socialista Revolucionari (CCSR). Els boulangistes, al contrari dels que es van quedar, trobaven que el nacionalisme jacobin era compatible i a més una via possible envers el socialisme.
Després de l'escissió boulangista, Vaillant recentra el CRC a l'acció sindical i la idea de la vaga general, prioritats que, junt amb l'antimilitarisme, eren defensades també pel POSR de Jean Allemane, tot i que en aquest segon partit començava a sorgir un altre corrent, encapçalat per Lucien Herr, que considerava que la prioritat devia ser l'educació del poble.
D'aquesta manera, el 1896 Vaillant va aconseguir atraure un grup d'escons i responsables del POSR cap al CRC, que el 1897 es van agrupar com a Aliança Comunista Revolucionària (ACR) i que aparentement es van mantenir de manera autònoma dins del CRC.
Amb el suport de l'ACR, el CRC esdevé la segona força política socialista de França, per darrere del marxistaPOF.
