Col·làtia (en llatí Collatia, en grec antic Κολλατία) va ser una antiga ciutat del Laci situada a unes 10 milles a l'est de Roma entre Gabii i el riu Annio.
Segons Virgili era una colònia de la ciutat d'Alba Longa,[1] cosa que també diu Dionís d'Halicarnàs. En canvi Titus Livi diu que era una ciutat sabina abans de la seva conquesta pels romans, quan la ciutat apareix per primera vegada a la història durant el regnat de Tarquini Prisc, que la va posar sota domini romà.[2] Tarquini Prisc va aconseguir la seva total rendició (deditio) i hi va instal·lar una guarnició. Va nomenar governador al seu nebot Egeri, i des de llavors va ser conegut amb el cognomen de Col·latí (Collatinus), que va transmetre als seus descendents. Luci Tarquini Col·latí, el marit de Lucrècia, vivia a Col·làtia quan Tarquini el Superb assetjava Ardea, després dels fets luctuosos que van portar al desterrament dels Tarquinis.
La ciutat va decaure, i en temps de Ciceró havia perdut molta població.[3] Estrabó diu que era només un poblet petit,[4] i Plini el Vell l'anomena en una llista d'antics pobles del Laci que en el seu temps ja no existien.[5]
La ciutat ja no es menciona més, però el nom va perviure gràcies a la Via Collatina Antica, una via romana que s'havia construït per anar de Roma a aquesta ciutat.[6]
Referències
- ↑ Virgili. Eneida, VI, 774
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 38
- ↑ Ciceró. De Lege Agraria contra Rullum I-III, II, 3, 5
- ↑ Estrabó. Geografia, V, 230
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 5
- ↑ Smith, William (ed.). «Collatia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 11 juliol 2022].
