Té el seu origen en un llegat de 30.000 duros que deixà l'indiàSalvador Samà i Martí en el seu testament del 24 de març del 1866. Els fons s'havien de dedicar a la construcció d'un col·legi regit pels pares escolapis.[1]
El 30 de setembre de 1876, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aprovà el projecte de creació del col·legi, i l'any següent la comunitat dels escolapis arribà a la vila i van instal·lar-se en un edifici provisional, ja amb el nom de Col·legi Samà, mentre els hereus del difunt procedien a construir l'actual. Obra de Jeroni Granell i Mundet, fou inaugurat el 24 de setembre del 1879.[1]
Es tracta d'un edifici aïllat format per un cos central i dues ales laterals simètriques, perpendiculars al pla de la façana. El cos central se subdivideix, també simètricament, en tres parts: la corresponent a l'entrada al col·legi i les que serveixen d'unió amb les ales. La primera té planta baixa, dos pisos, golfes i coberta de teula a dues vessants, mentre que les altres dues presenten planta baixa, dos pisos i coberta a la catalana. La disposició en planta de l'edifici, així com la distribució interna de les dependències (aules, menjadors, etc.) responen a la voluntat d'obtenir una entrada màxima de llum i d'aire del jardí i del parc públic que hi ha al davant.[1]
L'aspecte extern respon a les característiques de l'arquitectura historicista d'inspiració neogòtica.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Col·legi Samà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Col·legi Samà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
