L'edifici és de planta rectangular, a la planta baixa té una porta central a la qual s'accedeix per mitjà d'una escala feta amb carreus de pedra i barana per salvar el desnivell amb la part de baix. Aquesta planta i el primer pis estan separats per una petita motllura horitzontal.[1]
La façana està separada amb fileres de carreus ben devastats, com si es tractés de pilastres.[1]
Totes les finestres estan envoltades per una ratlla de color a manera de motllura.[1]
A prop del començament de la teulada hi ha una altra motllura horitzontal.[1]
La part inferior de l'edifici està feta amb grans carreus que es fan més petits a mesura que puja la paret.[1]
Història
L'any 1927, el dia 14 d'octubre, l'alcalde, Ramon Duch i Castellà, firmà un contracte de préstec amb el Crèdit Local d'Espanya per abonar a l'Estat l'aportació per a les obres de construcció de dos grups escolars, per a nens i per a nenes, a la primera i segona planta del mateix edifici.[1]
El pressupost extraordinari havia estat aprovat per la Corporació Municipal el 3 d'abril de 1927.[1]
El funcionament del grup es va iniciar el mes de gener de 1932, amb tres professors -Sr. Baró, Sr. Domènech i Enric Parramon- i tres professores, una d'elles dita D. Teresita.[1]
Inicialment cada escola tenia tres aules, una biblioteca, una sala del director, un gabinet de ciències i un guarda-roba. La dotació del mobiliari no arriba fins a l'any 1935.[1]
A principis de segle ja existia a la Ràpita l'educació pública amb dos centres: "Escola Nacional de Graduades" i "Escola Nacional del Pòsit Marítim", a més de l'ensenyament privat, a mans del "Col·legi de la Sagrada Família", les "Carmelites descalces" i l'"Acadèmia".[1]
Durant la Guerra Civil les escoles foren habilitades com a hospitals.[1]
