La colonoscòpia és una tècnica diagnòstica, que permet una exploració i visualització directa de tot l'intestí gros i també, si és necessari, la part final de l'intestí prim (ili terminal).[1]
S'utilitza com a prova diagnòstica, permet l'extracció de biòpsies i la realització de teràpia endoscòpica.
Sol ser realitzada per un gastroenteròleg.
Tècnica
Abans de la seva realització, l'intestí gros (còlon) és preparat de tal forma que no hi quedin residus sòlids (mitjançant laxants o catàrtics). Es realitza un tacte rectal i s'introdueix per l'anus un colonoscopi, que és un tub flexible amb una càmera a l'extrem. Es visualitza de manera progressiva els segments que componen el còlon (recte, sigmoide, còlon descendent, còlon transvers, còlon ascendent i cec). En alguns casos es pot canular la vàlvula ileocecal per valorar l'ili terminal. Per visualitzar l'intestí és necessari introduir-hi aire i l'aparell té llum al seu extrem distal que il·lumina les parets.
La colonoscòpia pot ser duta a terme sota sedació (generalment sedació profunda inconscient), en la qual s'apliquen medicaments intravenosos i el pacient entra en un estat que permet realitzar l'estudi sense experimentar molèsties durant el procediment. No és una anestèsia general car el pacient desperta ràpidament quan sigui requerit i a més respira pels seus propis mitjans.
Utilitat
Té múltiples aplicacions, algunes de les més freqüents són:
Complicacions
- Malgrat la seva correcta realització, no està exempta de risc de complicacions (principalment perforació de còlon i hemorràgia), cosa que es produeix aproximadament en 1/1.000 exploracions, augmentant la probabilitat d'aparició si es realitzen procediments terapèutics (esclerosi, polipectomia, dilatacions, etc. assolint fins a l'1% el risc d'aparició de complicacions).
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
