Cogomella de Konrad

Infotaula d'ésser viuCogomella de Konrad
Macrolepiota konradii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereMacrolepiota
EspècieMacrolepiota konradii Modifica el valor a Wikidata
M.M.Moser

La cogomella de Konrad o cogomella d'estrella[1] (Chlorophyllum konradii) és una cogomella del grup de les cogomelles veres. Es caracteritza per les escames del barret fosques i disposades de manera radial i les mides esporals.

Taxonomia

L'any 1943 HSC Huijsman anomena una nova varietat de Lepiota excoriata (L. excoriata var. konradii) a partir d'una recol·lecció a les dunes de Vrouwenpolder (Holanda).[2] Segons l'autor, les mostres coincidien amb la representació de Lepiota excoriata subsp.* mastoidea de Konrad & Maublanc [3] pel que la nova varietat la dedica a P. Konrad. La publicació és invàlida pel fet de no fer descripció. P.D.Orton (1960)[4]esmena aquest entrebanc afegint la diagnosi llatina (Lepiota konradii Huijsman ex P.D. Orton).

M.M.Moser, a l'any 1967,[5] transfereix l'espècie al gènere Macrolepiota, que passa a anomenar-se Macrolepiota konradii (Huijsman ex P.D. Orton) M.M. Moser.

Alguns autors consideren Macrolepiota konradii com una varietat de Macrolepiota mastoidea(Fr.) Singer[6][7].

Iconografia

Cogomella de Konrad (Macrolepiota konradii)

Bon, M (1994): Les Lepiotes. Lepiotaceae Roze.[8]

Courtecuisse et al. (1986)[9]

Krieglsteiner, German J. (1981): Die Gattung Macrolepiota Singer in der Bundesrepublik Deutschland (Mitteleuropa) - mit einer Farbtafel von P. Tobies.[10] La imatge de P. Tobies és en l'article posterior, amb el peu de pàgina: Macrolepiota konradii, Foto P. Tobies, octubre 1980.[11]

Descripció

[12][13][14]

Barret de 6-15 cm de diàmetre

Anell senzill, engruixit, brunenc a la part inferior

Cama de 10-15-20 cm, cilíndrica, rígida, fistulosa, dilatada al peu, llisa , ocraci pàl·lida per sobre de l' anell , amb un dibuix molt suau en pell de serp; anell blanquinós per sobre, brunenc en el revers.

Carn parcialment brunenca a la pressió

Hàbitat

[12][13]

La majoria d'autors assenyalen la preferència pels sòls calcaris

Distribució geogràfica

Espècies semblants

[15][16]Les formes típiques de la cogomella de mugró (Macrolepiota mastoidea) presenten el barret de tons pàl·lids, de superfície ornamentada amb esquames menudes i que contrasten poc amb el teixit subjacent; cama pàl·lida, llisa, la carn del peu desprèn una olor desagradable.

Comestibilitat

És comestible

Referències

  1. ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. ↑ Huijsman, H.S.C. «Lepiota excoriata var. konradii (1943), Mededeelingen van de Nederlandsche mycologische vereeniging, 28, p. 18 (nom. inval.)». Observations sur le genre Lepiota.. H. Veenman & Zonen [Wageningen], 28, 1943, pàg. 1-59;18.
  3. ↑ Konrad, Paul; Maublanc, André «Atlas 1-100». Icones Selectae Fungorum. Paul Lechevalier [Paris], 1, 1924, pàg. 10.
  4. ↑ Orton, PD «New check list of British agarics and boleti: Part III. Notes on genera and species in the list». Trans. Br. mycol. Soc., 43(2), 1960, pàg. 283.
  5. ↑ Moser, Meinhard Michael «Basidiomyceten II. Röhrlinge und Blatterpilze (Agaricales). 3.». Kleine Kryptogamenflora von mitteleuropa [Stuttgtart], Band II/b2, 1967, pàg. 1-443.
  6. ↑ «Index Fungorum». [Consulta: 15 desembre 2024].
  7. ↑ «GBIF (Global Biodiversity Information Facility)».
  8. ↑ Bon, Marcel «Les Lepiotes. Lepiotaceae Roze. Genres: Cystolepiota, Melanophyllum, Echinoderma, Lepiota, Chamaemyces, Sericeomyces, Leucogaricus, Leucocoprinus, Macrolepiota, Chlorophyllum». Doc. Mycologiques Memoire Hors Serie,, no. 3, 1994, pàg. 1-153; 121.
  9. ↑ Courtecuisse, Regis; Priou, JP; Boisselet, P «Contribution à la connaissance de la flore mycologique du Morbihan et de quelques départements voisin - I.». Documents Mycologiques, 16(62), 1986, pàg. 1-22; page 14-16 planche fig.7-10.
  10. ↑ Krieglsteiner, German J. «Die Gattung Macrolepiota Singer in der Bundesrepublik Deutschland (Mitteleuropa) - mit einer Farbtafel von P. Tobies». Zeitschrift für Mykologie - Journal of the German Mycological Society, 47, 1981, pàg. 81 - 89.
  11. ↑ Schwöbel, Helmut «Der Grünschneidige Helmling, Mycena viridimarginata Karsten, und seine Variabilität». Zeitschrift für Mykologie - Journal of the German Mycological Society, 47, 1981, pàg. 91 - 96; 97.
  12. ↑ 12,0 12,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  14. ↑ Candusso, Massimo; Lanzoni, Gianbattista. Lepiota s.l.. 4. Editrice Giovanna Biella, p. 1-743; 584 (Fungi Europaei). 
  15. ↑ Pazmany, Dénes «Die Macrolepiota-Arten in Transsilvanien (Rumänien)». Zeitschrift für Mykologie - Journal of the German Mycological Society –, 51, 1985, pàg. 51 - 60; 59.
  16. ↑ Pötz, Herbert «Macrolepiota konradii-ein für Kärnten neuer Riesenschirmpilz». Carinthia II, 181_101, 1991, pàg. 403 - 413..