Coeficient de dilatació adiabàtica
Coeficient de dilatació adiabàtica de diferents gasos[1][2]
|
Temp.
|
Gas
|
γ
|
|
Temp.
|
Gas
|
γ
|
|
Temp.
|
Gas
|
γ
|
–181 °C
|
H₂
|
1,597
|
200 °C
|
Aire sec
|
1,398
|
20 °C
|
NO
|
1,40
|
–76 °C
|
1,453
|
400 °C
|
1,393
|
20 °C
|
N₂O
|
1,31
|
20 °C
|
1,41
|
1000 °C
|
1,365
|
–181 °C
|
N₂
|
1,47
|
100 °C
|
1,404
|
2000 °C
|
1,088
|
15 °C
|
1,404
|
400 °C
|
1,387
|
0 °C
|
CO₂
|
1,310
|
20 °C
|
Cl₂
|
1,34
|
1000 °C
|
1,358
|
20 °C
|
1,30
|
–115 °C
|
CH₄
|
1,41
|
2000 °C
|
1,318
|
100 °C
|
1,281
|
–74 °C
|
1,35
|
20 °C
|
He
|
1,66
|
400 °C
|
1,235
|
20 °C
|
1,32
|
20 °C
|
H₂O |
1,33
|
1000 °C
|
1,195
|
15 °C
|
NH₃
|
1,310
|
100 °C
|
1,324
|
20 °C
|
CO
|
1,40
|
19 °C
|
Ne
|
1,64
|
200 °C
|
1,310
|
–181 °C
|
O₂
|
1,45
|
19 °C
|
Xe
|
1,66
|
–180 °C
|
Ar
|
1,76
|
–76 °C
|
1,415
|
19 °C
|
Kr
|
1,68
|
20 °C
|
1,67
|
20 °C
|
1,40
|
15 °C
|
SO₂
|
1,29
|
0 °C
|
Aire sec
|
1,403
|
100 °C
|
1,399
|
360 °C
|
Hg
|
1,67
|
20 °C
|
1,40
|
200 °C
|
1,397
|
15 °C
|
C₂H₆
|
1,22
|
100 °C
|
1,401
|
400 °C
|
1,394
|
16 °C
|
C₃H₈
|
1,13
|
El coeficient de dilatació adiabàtica és la proporció entre la capacitat calorífica (també anomenada capacitat tèrmica) a pressió constant () i la capacitat calorífica a volum constant (). De vegades és també conegut com a factor d'expansió isentròpica o índex adiabàtic. Es denota amb l'expressió (gamma) o de vegades (kappa). Es defineix com:
On el valor de és la capacitat calorífica o capacitat calorífica específica d'un gas; els sufixos i es refereixen a les condicions de pressió constant i volum constant, respectivament.
Relacions amb un gas ideal
Per un gas ideal, la capacitat calorífica és constant amb la temperatura. Segons aquesta afirmació, l'entalpia es pot expressar com a i l'energia interna com a . Per tant, el coeficient de dilatació adiabàtica és la relació entre l'entalpia i l'energia interna:
De la mateixa manera, les capacitats calorífiques poden ser expressades en termes de la proporció () i de la constant dels gasos ():
Sol ser difícil trobar informació sobre la ; normalment és més fàcil trobar dades tabulades de la . Per obtenir la primera es pot utilitzar la següent relació (tan sols en el cas de gasos ideals):
Referències
- ↑ White, Frank M. McGraw Hill. Fluid Mechanics (en anglès). 4a ed..
- ↑ Lange's Handbook of Chemistry (en anglès). 10a ed., p. 1524.
Vegeu també
|
|