En telecomunicacions, un codi de lÃnia és un patró de voltatge, corrent o fotons utilitzat per representar dades digitals transmeses per un canal de comunicació o escrites en un mitjà d'emmagatzematge. Aquest repertori de senyals se sol anomenar codi restringit als sistemes d'emmagatzematge de dades.[1] Alguns senyals són més propensos a l'error que d'altres, ja que la fÃsica del canal de comunicació o el medi d'emmagatzematge restringeix el repertori de senyals que es poden utilitzar de manera fiable.[2]
Les codificacions de lÃnia habituals són el codi unipolar, polar, bipolar i Manchester.
Després de la codificació de lÃnia, el senyal passa a través d'un canal de comunicació fÃsic, ja sigui un mitjà de transmissió o un mitjà d'emmagatzematge de dades.[3][4] Els canals fÃsics més comuns són:
Cada codi de lÃnia té avantatges i desavantatges. Els codis de lÃnia es trien per complir un o més dels criteris següents:[5]
Codis de lÃnia comuns: codificació 6b/8b, codificació 8b/10b, codificació 64b/66b, codificació 128b/130b, codificació bipolar, codi Hamming, codificació Manchester, NRZ, modulació per posició d'impuls
Referències