Coca Nasa és un projecte comunitari i indígena del poble nasa a Colòmbia dedicat a l'elaboració i comercialització d'aliments fets a base de fulles de coca (Erythroxylum novogranatense), amb l'objectiu de «reivindicar la planta de coca com un recurs natural i cultural que pot ser explotat econòmicament per les comunitats indígenes».[1][2] Entre els productes elaborats i comercialitzats es troba la farina de coca, fulles de coca, galetes, aiguardent, vi de coca, rom de coca, pomada de coca, gotes, preparats per a infusions com Nasa Esh's, la beguda energitzant Coca Sek[3] i la cervesa Coca Pola.[2]
Història
L'any 1997 un grup d'estudiants nasa a Bogotà van decidir iniciar un projecte de reconeixement de l'ús tradicional de la fulla de coca.[4] Posteriorment, el 1999 l'empresa va ser fundada sota la raó social d'Ecoca Ltda i amb el nom de Proyecto Coca Nasa en el Resguardo Indígena de Calderas al departament del Cauca.[5] Aquell any es van iniciar els tràmits per a obtenir el registre sanitari davant de l'Institut Nacional de Vigilància de Medicaments i Aliments (INVIMA) que després va indicar que el registre el podia fer el cabildo atesa l'«autonomia indígena».[6][7][8]
El 26 de novembre de 2021 Coca Nasa va rebre un comunicat del despatx d'advocats Brigard Castro que representa l'empresa multinacional The Coca-Cola Company perquè cessés i desistís de l'ús del nom Coca Pola[9] a la cervesa artesanal ja que el seu ús podria confondre's amb la seva gasosa Coca-Cola.[10] Anteriorment, l'any 2006, ja Coca Nasa havia rebut una demanda de The Coca-Cola Company per reclamar els drets de propietat de la paraula Coca a la beguda Coca Sek de l'empresa indígena.[11] Aquesta demanda no va prosperar ja que la defensa per part de Coca Nasa es va centrar a exigir el reconeixement dels drets col·lectius sobre la fulla de coca.[10] Davant la demanda de 2021, Coca Nasa va respondre sol·licitant explicacions sobre per què Coca Cola estava usant el terme «coca» sense autorització i ni consentiment dels pobles originaris nasa i emberà xamí.[12] Aquesta sol·licitud es va realitzar basant-se en la Decisió 486 de Lima, de la Comunitat Andina de Nacions, que estableix que l'ús de noms que tinguin relació amb els pobles indígenes, o amb els seus productes o elements que siguin fonamentals de la seva cultura, estan protegits.[11]
