La cobla Montgrins és una cobla fundada el 1884[1] a Torroella de Montgrí per Pere Rigau i Poch, «Barretó», el qual en fou ensems el seu director, és la degana de les cobla-orquestres entre les avui existents i una de les més prestigioses agrupacions musicals de Catalunya.
Història
Al concurs de cobles de Barcelona del 1902, la Montgrins hi obtingué el segon premi, ex aequo amb la Unió Cassanenca. En morir el mestre Rigau l'any 1909, el succeí el mestre Vicenç Bou. Durant l'etapa de direcció del mestre Bou, la cobla fou la primera i destacada intèrpret de les populars sardanes d'aquest compositor. La cobla assolí ressonants i successius èxits que culminaren en un seguit d'actuacions a París l'any 1928. El mestre Bou cedí el 1928 la direcció al flabiolaire Narcís Paulís[2] que ocupà el càrrec breument perquè el 1932 s'establí a Barcelona.
Martí Camós substituí en la direcció Martirià Font i Coll l'any 1987, i continuà l'executòria assenyalada pels seus antecessors.
L'any 1993 va rebre el Premi Nacional de Música, guardó que simbolitza el mèrit aconseguit per la llarga trajectòria al servei de la música. El 1996 portà la música catalana a Atlanta (Estats Units) amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics. L'ajuntament de Torroella els distingí el 1998 [3] amb la Medalla del Montgrí.
Durant el mes de setembre de 2011, l'orquestra va donar el seu arxiu al Museu de la Mediterrània, on ja es conservaven altres pertinences seves com la Creu de Sant Jordi.[4] Anecdòticament, Enric Morera sempre volgué que fos aquesta cobla qui estrenés les seves sardanes.
Músics dels Montgrins
Directors i selecció d'altres músics notables; entre parèntesis, anys de permanència a la cobla[5]
↑Manuel Sánchez dirigí la cobla La Nova Harmonia de la Bisbal d'Empordà, i va ser pare de Rogeli Sánchez, futur subdirector i director (1958-1963) del gironí orfeó Cants de la Pàtria, que al 1945 ja havia estat cofundador del prestigiós "Quintet Vienès" (Brugués, La música a la ciutat de Girona... p. 436 i 309)
↑Josep Comalada i Culubret (Salt, 12 d'octubre del 1902 - 5 d'agost del 1983) estudià solfeig amb mossèn Josep Ciurana i piano amb Miquel Oliva, a Girona. Tocà amb el "Quintet Gaumont", que acompanyava pel·lícules mudes als cinemes gironins, i formà part de les orquestres Montgrins, que dirigí entre 1951 i 1956, i Pizarro. També es dedicà a l'ensenyament de la música (Brugués, La música a la ciutat de Girona... p. 399)