Coalició Canària

Infotaula d'organitzacióCoalició Canària
Dades
Tipuscoalició política canària
IdeologiaCentrisme, nacionalisme canari i liberalisme
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993
Activitat
Membre dePartit Demòcrata Europeu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaClaudina Morales
JoventutsJóvenes Nacionalistas de Coalición Canaria
Representaciócap eurodiputat al Parlament Europeu
2 diputats al Congrés dels Diputats
17 diputats al Parlament canari
53 consellers als cabildos
404 regidors en ajuntaments
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.coalicioncanaria.org

Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics[1] formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris. Actualment governa en minoria les Illes Canàries després de la ruptura, al maig de 2005 del pacte que mantenia amb el Partido Popular. Té majories absolutes i relatives en molts dels municipis de les illes, i governa els cabildos de Tenerife, La Palma, El Hierro i Fuerteventura. Forma un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats i al Senat. Els seus líders són Adán Martín Menis, Jose Carlos Mauricio i Paulino Rivero.

Història

Els extints partits fundacionals foren:[1]

Posteriorment es van anar unint altres partits a la coalició.

El PNC abandonà la coalició en 1998 per fundar la Federación Nacionalista Canaria amb el Partit d'Independents de Lanzarote (PIL) i Independientes de Fuerteventura.

L'any 2005 se celebrà el III Congrés Nacional de CC, en què adoptà la bandera de les set estrelles verdes[2] i desaparen els partits polítics que formaven CC i restant com a partit únic, per bé que en algunes seus del partit a Tenerife segueix apareixent el logo de l'ATI.

Després d'una gran crisi a Gran Canària, el sector crític del partit en aquesta illa, promoguda per l'antic president de la comunitat autònoma Román Rodríguez juntament amb altres persones, van trencar el partit en 2005 creant una nova formació política, denominada Nueva Canarias. La formació va amenaçar de trencar els grups en el Congrés i el Senat si no s'arribava a un acord sobre la divisió de funcions en les tasques parlamentàries. Finalment es va crear el nou grup polític Coalició Canaria-Nueva Canarias, compartint els torns de paraula, portaveus i treballs en comissió. Posteriorment el Centro Canario Nacionalista (CCN) va abandonar la coalició, presentant-se per separat a les eleccions de 2007.

La Federación Nacionalista Canaria es va trencar en 2007 quan el PNC es va presentar a les eleccions al Parlament de Canàries amb Coalició Canària, al que es va integrar en 2013.[3] En 2023 el PNC abandonà la Coalició per presentar-se en solitari a les Eleccions al Parlament de Canàries de 2023[4] sense obtenir representació.

En el III Congrés dels nacionalistes, celebrat a La Palma, Unión Bagañeta va expressar el distanciament amb Coalició Canària, així com la seva intenció de mantenir les seves sigles i el seu desig, per tant, de no integrar-se plenament dins de la Coalició. Unión Bagañeta, que governa amb majoria absoluta l'Ajuntament de Tazacorte, a La Palma, va adoptar en l'esmentat congrés com a bandera del partit la bandera dels set estels verds, històricament feta servir per l'independentisme canari.

En 2023 el PNC abandonà la coalició per presentar-se en solitari a les Eleccions al Parlament de Canàries de 2023[4] sense obtenir representació.

Resultats

Eleccions locals

  • Eleccions locals 1995: 211.882 vots (26,58%) 372 regidors
  • Eleccions locals 1999: 267.773 vots (32,25%) 432 regidors
  • Eleccions locals 2003: 283.701 vots (30,76%) 458 regidors
  • Eleccions locals 2007: 232.280 vots (25,30%) 439 regidors
  • Eleccions locals 2011: 202.650 vots (22,01%) 391 regidors

Eleccions als Cabildos insulars

  • Eleccions a cabildos insulars 2003: 305.410 vots (33,34%) 56 consellers
  • Eleccions a cabildos insulars 2007: 218.715 vots (24,1%) 40 consellers
  • Eleccions a cabildos insulars 2011: 231.850 vots (26,2%) 53 consellers

Eleccions al Parlament de Canàries

  • Eleccions al Parlament de Canàries 1995: 261.424 vots (33,18%) 21 diputats
  • Eleccions al Parlament de Canàries 1999: 306.658 vots (37,50%) 24 diputats
  • Eleccions al Parlament de Canàries 2003: 304.413 vots (33,33%) 23 diputats
  • Eleccions al Parlament de Canàries 2007: 219.932 vots (23,69%) 17 diputats
  • Eleccions al Parlament de Canàries 2011: 223.785 vots (24,70%) 20 diputats

Eleccions a les Corts Generals del Regne d'Espanya (percentatge respecte de l'electorat canari)

  • Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 1993: 207.077 vots (25,58%) 4 diputats
  • Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 1996: 220.418 vots (25,09%) 4 diputats
  • Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2000: 248.261 vots (29,56%) 4 diputats
  • Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2004: 235.221 vots (24,33%) 3 diputats
  • Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2008: 174.629 vots (17,49%) 2 diputats
  • Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2011: 90.358 vots (15,46%) 2 diputats

Eleccions al Parlament Europeu (percentatge respecte de l'electorat canari)

Referències

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 648. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «CC usa la bandera de las siete estrellas para el 20-N» (en castellà). La Opinión, 14-09-2011. [Consulta: 26 febrer 2014].
  3. Báez García, Alberto Javier. «El Partido Nacionalista Canario (PNC) en el siglo XXI». Estudios Canarios: Anuario del Instituto de Estudios Canarios p. Nº. 59 págs. 111-128, 2015. [Consulta: 6 novembre 2024].
  4. 4,0 4,1 Jiménez, Jennifer. «El Partido Nacionalista Canario rompe su alianza con CC y trabaja por presentarse a las elecciones con sus siglas» (en castellà). El Diario, 05-04-2023. [Consulta: 1r novembre 2024].

Enllaços externs

  • Coalició Canària - Lloc web oficial
  • Jovénes Nacionalistas de Canarias Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (castellà)