Claude Lefort, anomenat fins a 1942 amb el cognom matern Claude Cohen[1] (París, 21 d'abril de 1924 - París, 3 d'octubre de 2010[2]), fou un filòsoffrancès conegut per la seva reflexió sobre la noció de totalitarisme, a partir de la qual va construir entre els anys 1960 i 1970 una filosofia de la democràcia com el règim polític en què el poder és un lloc buit, inacabat, sempre construint-se, en què s'alternen opinions i interessos divergents.
En el si del grup Socialisme ou barbarie, participà en un moviment de desmitificació del marxisme. Discrepà sobre el concepte de totalitarisme i la relació directa entre classe obrera i partit comunista amb Jean-Paul Sartre, eminència intel·lectual de l'esquerra europea del moment.[1] Per la qual cosa, Sartre afirmà "si jo fóra patró, seria lafortista".[1]Socialisme ou barbarie considerava l'URSS com un estat que practicava el capitalisme d'estat, i donava suport a les revoltes antiburocràtiques d'Europa de l'Est, en particular a la Revolució hongaresa de 1956.
Treballà sobre l'obra de Maquiavel, i publicà Li Travail de l'œuvre, que el dugué a preguntar-se sobre la diversitat social, d'opinió i la democràcia. De 1976 a 1990, fou el director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Socials.
Lefort es morí el 3 d'octubre de 2010, als 86 anys, i la seva mort fou anunciada en el diari Libération, rotatiu fundat paradoxalment per Sartre.[1]
Concepció del totalitarisme
Lefort formà part dels teòrics de la política que consideren el totalitarisme com una categoria política nova, diferent en la seva essència de totes les categories emprades des de la Grècia clàssica, com les nocions de dictadura o tirania, a més, contràriament a autores com Hannah Arendt, que limiten el terme al Tercer Reich i l'URSS entre 1936 i 1953, Lefort l'aplica als règims d'Europa de l'Est en la segona meitat del segle xx, una època en què el terror, un element central del totalitarisme en altres autors, hi havia perdut la seva dimensió paroxística.
És en estudiar aquests règims, i després de la lectura de l'obra d'Aleksandr Soljenitsin, quan Lefort desenvolupà la seva anàlisi del totalitarisme, que encara que sense ser teoritzada en una obra unificada, s'exposa en La invenció democràtica. Els límits de la dominació totalitària (1981), una selecció d'articles escrits entre 1957 i 1980.
