Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica

Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus
Primeres llengües indígenes als Estats Units
Primeres llengües indígenes a Alaska

La classificació dels pobles indígenes d'Amèrica es basa en regions culturals, geogràfiques i lingüístiques. Els antropòlegs han anomenat diverses regions culturals, amb fronteres fluides, que són generalment acceptades amb algunes variacions. Aquestes regions culturals es basen àmpliament en les ubicacions dels pobles indígenes d'Amèrica abans del contacte europeu i africà a partir de finals del segle xv. Quan els pobles indígenes han estat desplaçats per la força pels Estats-nació, conserven la seva classificació geogràfica inicial. Alguns grups abasten diverses regions culturals.

Canadà, Groenlàndia, Estats Units i nord de Mèxic

Als Estats Units i Canadà els etnògrafs classifiquen habitualment els pobles indígenes en deu regions geogràfiques amb trets culturals compartit, anomenades àrees culturals.[1] Groenlàndia forma part de la Regió Àrtica. Alguns estudiosos combinen les regions de l'Altiplà i de la Gran Conca a l'Oest intramuntà, alguns separen els pobles de les praderies dels pobles de les Grans planures, mentre que alguns separen les tribus dels Grans Llacs de les de les Muntanyes del nord-est.

Àrtic

Mapa dialectal inuktitut

Subàrtic

Califòrnia

Nota bene: L'espai cultural de Califòrnia no s'ajusta exactament a la situació de les fronteres de Califòrnia, i moltes tribus a la frontera oriental amb Nevada es classifiquen com tribus de la Gran Conca i algunes tribus a la frontera d'Oregon es classifiquen com tribus de l'Altiplà.[2]

Boscos del Nord-est

Boscos del sud-est

Gran Conca

  • Kucadikadi, Paiute del llac Mono, Mono Lake, Califòrnia
  • Guchundeka', Kuccuntikka, menjadors de búfals[43][44]
  • Tukkutikka, Tukudeka, menjadors d'ovelles, units als xoixons del nord[44]
  • Boho'inee', Pohoini, Pohogwe, Sage Grass people, Sagebrush Butte People[43][44][45]
  • Agaideka, Salmon Eaters, Lemhi, Snake River i Lemhi River Valley[45][45][46]
  • Doyahinee', muntanyencs[43]
  • Kammedeka, Kammitikka, Jack Rabbit Eaters, Snake River, Great Salt Lake[45]
  • Hukundüka, Porcupine Grass Seed Eaters, Wild Wheat Eaters, potser sinònims de Kammitikka[45][47]
  • Tukudeka, Dukundeka', Sheep Eaters (Mountain Sheep Eaters), Sawtooth Range, Idaho[45][46]
  • Yahandeka, Yakandika, Groundhog Eaters, baix rius Boise, Payette, i Wiser[45][46]
  • Kuyatikka, Kuyudikka, Bitterroot Eaters, Halleck, Mary's River, Clover Valley, Smith Creek Valley, Nevada[47]
  • Mahaguadüka, Mentzelia Seed Eaters, Ruby Valley, Nevada[47]
  • Painkwitikka, Penkwitikka, Fish Eaters, Cache Valley, Idaho and Utah[47]
  • Pasiatikka, Redtop Grass Eaters, Deep Creek Gosiute, Deep Creek Valley, Antelope Valley[47]
  • Tipatikka, Pinenut Eaters, bandes més septentrionals[47]
  • Tsaiduka, Tule Eaters, Railroad Valley, Nevada[47]
  • Tsogwiyuyugi, Elko, Nevada[47]
  • Waitikka, Ricegrass Eaters, Ione Valley, Nevada[47]
  • Watatikka, Ryegrass Seed Eaters, Ruby Valley, Nevada[47]
  • Wiyimpihtikka, Buffalo Berry Eaters[47]

Altiplà del Nord-Oest

Dona yakama, fotografia d'Edward Curtis
Sherman Alexie novel·lista i poeta spokane/Cœur d'Alène[51]

Les tribus de l'Altiplà inclouen:

Pobles chinook

Salish de l'interior

Sahaptins

Altres o ambdues

Costa del nord-oest del Pacífic

Grans Planures

Els pobles indígenes de les Grans Planes sovint són separats en tribus de les planures del Nord i del Sud.

Sud-oest

Aquesta regió sovint és anomenada Oasiamèrica i inclou parts dels actuals Arizona, Colorado, Nou Mèxic, Utah, Chihuahua, i Sonora

Mèxic i Mesoamèrica

Els pobles indígenes de Mèxic, Amèrica Central i el Carib es classifiquen generalment pel llenguatge, el medi ambient, i les similituds culturals.

Aridoamèrica

Mesoamèrica

Mesoamèrica

Circumcarib

Parcialment organitzat per Handbook of South American Indians.[54]

Carib

L'abntropòleg Julian Steward defineix l'àrea cultural de les Antilles, que inclou totes les Antilles i Bahames, excepte Trinitat i Tobago.[54]

Amèrica Central

L'àrea cultural centreamericana inclou part del Salvador, la majoria d'Hondures, tota Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i alguns pobles prop de les costes del Pacífic de Colòmbia i l'Equador.[54]

Colòmbia i Veneçuela

L'àrea cultural de Colòmbia i Veneçuela inclou la majoria de Colòmbia i Veneçuela. El sud de Colòmbia està en l'àrea de la cultura andina, igual que alguns pobles del centre i el nord-est de Colòmbia, que estan envoltats pels pobles de la cultura de Colòmbia i Veneçuela. L'orient de Veneçuela es troba en l'àrea cultural de les Guaianes, i al sud-est de Colòmbia i al sud-oest de Veneçuela es troben a l'àrea de cultura de l'Amazònia.[54]

Guaianes

Aquesta regió inclou parts del nord Colòmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam, Veneçuela, i parts dels estats brasilers d'Amazones, Amapá, Pará i Roraima.

Brasil oriental

Aquesta regió inclou parts dels estats brasilers de Ceará, Goiás, Espírito Santo, Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Pará, i Santa Catarina.

Andes

Terres baixes del Pacífic

Amazones

Amazònia nord-oest

Aquesta regió inclou l'Amazònia de Brasil; l'Amazònia i el Departament de Putumayo de Colòmbia; i les províncies de Cotopaxi, Los Ríos, Morona-Santiago, Napo i Pastaza i la Regió d'Oriente de l'Equador; i la Regió de Loreto del Perú.

Amazònia oriental

Aquesta regió inclou els estats brasilers Amazones, Maranhão, i parts de Pará.

Amazònia meridional

Aquesta regió inclou els estats brasilers meridionals (Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, parts de Pará, i Rondônia) i Bolívia oriental (departament de Beni).

Amazònia del sud-oest

Aquesta regió inclou les regions orientals de Cusco, Huánuco Junín, Loreto, Madre de Dios i Ucayali al Perú, les parts d'Acre, Amazones i Rondônia al Brasil, i parts dels departaments de La Paz i Beni de Bolívia.

Gran Chaco

Con Sud

Llengües

Llengües patagones a l'arribada dels europeus
Grups genètics segons l'ADN de les tribus
  1. Àrtic
  2. Salish
  3. Atapascans
  4. Amerindis del Nord
  5. Ojibwa
  6. Mexicans
  7. Maies
  9. Andes
  10. Amazònia
  11. Gran Chaco
  12. Patagònia

Les llengües ameríndies (o llengües indígenes americanes) són parlades pels pobles indígenes des de l'extrem sud d'Amèrica del Sud fins a Alaska i Groenlàndia, que abasta les masses de terra que constitueixen Amèrica. Aquestes llengües indígenes s'agrupen en dotzenes de diferents famílies lingüístiques, així com moltes llengües aïllades i llengües no classificades. S'han fet moltes propostes per agrupar aquestes famílies a més alt nivell. D'acord amb UNESCO, la majoria de les llengües indígenes americanes a Amèrica del Nord estan en perill crític, i moltes d'elles ja s'han extingit.[62]

Classificació genètica

L'haplogrup més comunament associat amb indígenes americans és l'haplogrup Q3 del cromosoma Y humà.[63] El cromosoma Y, com el mtADN, difereix dels altres cromosomes nuclears en què la majoria del cromosoma Y és únic i no es recombina en meiosi. Això té l'efecte que el patró històric de les mutacions pot ser fàcilment estudiat.[64] El patró indica que els indígenes americans han experimentat dos episodis genètics molt distintius; primer amb el poblament inicial d'Amèrica, i en segon lloc amb la colonització europea d'Amèrica.[65][66] El primer és el factor determinant per al nombre de gens llinatges i haplotip originaris presents en l'actual població indígena americana.[65]

Els assentaments humans a les Amèriques va tenir lloc en etapes, des de la línia de la costa de la mar de Bering, amb una parada inicial de 20.000 anys a Beríngia per a la població fundadora.[67][68] La diversitat microsatèl·lit i la distribució del llinatge Y específiques a Amèrica del Sud indiquen que certes poblacions ameríndies s'han aïllat des de la colonització inicial de la regió..[69] Les poblacions Na-Dené, inuit i natius d'Alaska exhibeixen mutacions en l'haplogrup Q del cromosoma Y humà, però tanmateix són diferents de les d'altres grups indígenes americans amb diverses mutacions ADNmt.[70][71][72] Això suggereix que els primers immigrants en els extrems nord d'Amèrica del nord i Groenlàndia derivatrn de les poblacions posteriors.[73]

Referències

  1. «Culture Areas Index». the Canadian Museum of Civilization.
  2. Pritzker 112
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 3,39 3,40 3,41 3,42 3,43 3,44 3,45 3,46 Heizer ix
  4. Heizer 205-7
  5. Heizer 190
  6. Heizer 593
  7. Heizer 769
  8. Heizer 249
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 9,28 9,29 9,30 9,31 9,32 9,33 9,34 Sturtevant and Trigger ix
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 10,25 10,26 10,27 10,28 10,29 10,30 10,31 "Cultural Thesaurus." Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. National Museum of the American Indian.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Sturtevant and Trigger 241
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Sturtevant and Trigger 198
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 Sturtevant and Trigger 161
  14. Sturtevant and Trigger 96
  15. Sturtevant and Trigger 255
  16. 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 16,16 16,17 16,18 16,19 16,20 16,21 16,22 16,23 16,24 16,25 16,26 16,27 16,28 16,29 16,30 16,31 16,32 16,33 16,34 16,35 16,36 16,37 16,38 Sturtevant and Fogelson, 69
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Sturtevant and Fogelson, 205
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 Sturtevant and Fogelson, 374
  19. 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 19,23 Sturtevant and Fogelson, ix
  20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 Sturtevant and Fogelson, 214
  21. Sturtevant and Fogelson, 673
  22. 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 22,10 Sturtevant and Fogelson, 81-82
  23. 23,0 23,1 23,2 Sturtevant and Fogelson, 315
  24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 24,13 24,14 24,15 24,16 24,17 24,18 24,19 Sturtevant, 617
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 Frank, Andrew K. Indian Removal. Arxivat 2009-09-30 a Wayback Machine. Oklahoma Historical Society's Encyclopedia of Oklahoma History and Culture.
  26. 26,0 26,1 Sturtevant and Fogelson, 188
  27. 27,0 27,1 Sturtevant and Fogelson, 598-9
  28. 28,0 28,1 Sturtevant and Fogelson, 290
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 29,8 Sturtevant and Fogelson, 293
  30. 30,0 30,1 Sturtevant and Fogelson, 291
  31. 31,0 31,1 31,2 Sturtevant and Fogelson, 302
  32. Haliwa-Saponi Tribe.
  33. Hann 1993
  34. Sturtevant and Fogelson, 78, 668
  35. 35,00 35,01 35,02 35,03 35,04 35,05 35,06 35,07 35,08 35,09 35,10 35,11 35,12 35,13 35,14 Hann 1996, 5-13
  36. Milanich 1999, p. 49.
  37. Milanich 1996, p. 46.
  38. Hann 2003:11
  39. Sturtevant and Fogelson, 190
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 40,5 D'Azevedo, ix
  41. 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 Pritzker, 230
  42. D'Azevedo, 161-2
  43. 43,0 43,1 43,2 Loether, Christopher. "Shoshones." Encyclopedia of the Great Plains.
  44. 44,0 44,1 44,2 Shimkin 335
  45. 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 Murphy and Murphy 306
  46. 46,0 46,1 46,2 Murphy and Murphy 287
  47. 47,00 47,01 47,02 47,03 47,04 47,05 47,06 47,07 47,08 47,09 47,10 47,11 47,12 47,13 Thomas, Pendleton, and Cappannari 280–283
  48. 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 D'Azevedo, 339
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 D'Azevedo, 340
  50. Nicholas, Walter S. «A Short History of Johnsondale». RRanch.org. Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 4 juny 2010].
  51. "Official Sherman Alexie Biography." Arxivat 2011-06-02 a Wayback Machine. Falls Apart. 2009
  52. 52,0 52,1 52,2 52,3 "Preamble." Constitution of the Pawnee Nation of Oklahoma. Arxivat 2013-10-07 a Wayback Machine.
  53. "Paipai Language (Akwa'ala)." Native Languages of the Americas..
  54. 54,0 54,1 54,2 54,3 Steward, Julian H. (1948) Editor. Handbook of South American Indians. Volume 4 The Circum-Caribbean Tribes. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology Bulletin 143.
  55. "Aboriginal Roots of Cuban Culture."
  56. 56,0 56,1 56,2 56,3 "Prehistory of the Caribbean Culture Area." Arxivat 2011-08-05 a Wayback Machine. Southeast Archaeological Center.
  57. "Cacaopera." UNESCO World Heritage Centre.
  58. 58,00 58,01 58,02 58,03 58,04 58,05 58,06 58,07 58,08 58,09 58,10 58,11 58,12 58,13 58,14 58,15 58,16 58,17 58,18 58,19 58,20 58,21 58,22 58,23 "Languages of Bolivia." Ethnologue.
  59. "Apiaká: Introduction." Instituto Socioambiental: Povos Indígenas no Brasil.
  60. "Huachipaeri." Ethnologue.
  61. 61,00 61,01 61,02 61,03 61,04 61,05 61,06 61,07 61,08 61,09 61,10 61,11 61,12 "Cultural Thesaurus." Arxivat 2011-04-29 a Wayback Machine. National Museum of the American Indian.
  62. Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
  63. «Y-Chromosome Evidence for Differing Ancient Demographic Histories in the Americas» (PDF). Department of Biology, University College, London; Departamento de Genética, Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Porto Alegre, Brazil; Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas, Caracas, Venezuela; Departamento de Genética, Universidade Federal do Paraná, Curitiba, Brazil; 5Department of Anthropology, University of New Mexico, Albuquerque; 6Laboratorio de Genética Humana, Universidad de los Andes, Bogotá; Victoria Hospital, Prince Albert, Canada; Subassembly of Medical Sciences, Mongolian Academy of Sciences, Ulaanbaatar, Mongolia; Laboratorio de Genética Molecular, Facultad de Medicina, Universidad de Antioquia, Medellín, Colombia; Université de Montréal. University College London 73:524–539, 2003. [Consulta: 22 gener 2010].
  64. Orgel L «Prebiotic chemistry and the origin of the RNA world» (PDF). Crit Rev Biochem Mol Biol, 39, 2, 2004, pàg. 99–123. Arxivat de l'original el 2018-11-13. DOI: 10.1080/10409230490460765. PMID: 15217990 [Consulta: 19 gener 2010].
  65. 65,0 65,1 «Learn about Y-DNA Haplogroup Q» (Verbal tutorial possible). Genebase Systems, 2008. Arxivat de l'original el 2011-01-21. [Consulta: 21 novembre 2009]. «Haplogroups are defined by unique mutation events such as single nucleotide polymorphisms, or SNPs. These SNPs mark the branch of a haplogroup, and indicate that all descendents of that haplogroup at one time shared a common ancestor. The Y-DNA SNP mutations were passed from father to son over thousands of years. Over time, additional SNPs occur within a haplogroup, leading to new lineages. These new lineages are considered subclades of the haplogroup. Each time a new mutation occurs, there is a new branch in the haplogroup, and therefore a new subclade. Haplogroup Q, possibly the youngest of the 20 Y-chromosome haplogroups, originated with the SNP mutation M242 in a man from Haplogroup P that likely lived in Siberia approximately 15,000 to 20,000 years before present»
  66. Wells, Spencer; Read, Mark. The Journey of Man – A Genetic Odyssey (Digitised online by Google books). Random House, 2002. ISBN 0-8129-7146-9 [Consulta: 21 novembre 2009]. 
  67. «First Americans Endured 20,000-Year Layover – Jennifer Viegas, Discovery News». [Consulta: 18 novembre 2009]. «Archaeological evidence, in fact, recognizes that people started to leave Beringia for the New World around 40,000 years ago, but rapid expansion into North America didn't occur until about 15,000 years ago, when the ice had literally broken» page 2
  68. Than, Ker. «New World Settlers Took 20,000-Year Pit Stop». National Geographic Society, 2008. [Consulta: 23 gener 2010]. «Over time descendants developed a unique culture-one that was different from the original migrants' way of life in Asia but which contained seeds of the new cultures that would eventually appear throughout the Americas»
  69. «Summary of knowledge on the subclades of Haplogroup Q». Genebase Systems, 2009. Arxivat de l'original el 2011-05-10. [Consulta: 22 novembre 2009].
  70. Ruhlen M «The origin of the Na-Dene». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 95, 23, 11-1998, pàg. 13994–6. DOI: 10.1073/pnas.95.23.13994. PMC: 25007. PMID: 9811914.
  71. Zegura SL, Karafet TM, Zhivotovsky LA, Hammer MF «High-resolution SNPs and microsatellite haplotypes point to a single, recent entry of Native American Y chromosomes into the Americas». Molecular Biology and Evolution, 21, 1, 1-2004, pàg. 164–75. DOI: 10.1093/molbev/msh009. PMID: 14595095.
  72. «mtDNA Variation among Greenland Eskimos. The Edge of the Beringian Expansion». Laboratory of Biological Anthropology, Institute of Forensic Medicine, University of Copenhagen, Copenhagen, McDonald Institute for Archaeological Research,University of Cambridge, Cambridge, University of Hamburg, Hamburg, 2000. [Consulta: 22 novembre 2009]. «The relatively lower coalescence time of the entire haplogroup A2 including the shared sub-arctic branches A2b (Siberians and Inuit) and A2a (Eskimos and Na-Dené) is probably due to secondary expansions of haplogroup A2 from the Beringia area, which would have averaged the overall internal variation of haplogroup A2 in North America.»
  73. «Native American Mitochondrial DNA Analysis Indicates That the Amerind and the Nadene Populations Were Founded by Two Independent Migrations». Center for Genetics and Molecular Medicine and Departments of Biochemistry and Anthropology, Emory University School of Medicine, Atlanta, Georgia. Genetics Society of America. Vol 130, 153-162. [Consulta: 28 novembre 2009]. «The divergence time for the Nadene portion of the HaeIII np 663 lineage was about 6,000-10,000 years. Hence, the ancestral Nadene migrated from Asia independently and considerably more recently than the progenitors of the Amerinds»

Bibliografia

  • D'Azevedo, Warren L., volume editor. Handbook of North American Indians, Volume 11: Great Basin. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986. ISBN 978-0-16-004581-3.
  • Hann, John H. "The Mayaca and Jororo and Missions to Them", in McEwan, Bonnie G. ed. The Spanish Missions of "La Florida". Gainesville, Florida: University Press of Florida. 1993. ISBN 0-8130-1232-5.
  • Hann, John H. A History of the Timucua Indians and Missions. Gainesville, Florida: University Press of Florida, 1996. ISBN 0-8130-1424-7.
  • Hann, John H. (2003). Indians of Central and South Florida: 1513-1763. University Press of Florida. ISBN 0-8130-2645-8.
  • Heizer, Robert F., volume editor. Handbook of North American Indians, Volume 8: California. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. ISBN 978-0-16-004574-5.
  • Milanich, Jerald. The Timucua. Wiley-Blackwell, 1999. ISBN 0-631-21864-5 [Consulta: 11 juny 2010]. 
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.
  • Steward, Julian H., editor. Handbook of South American Indians, Volume 4: The Circum-Caribbean Tribes. Smithsonian Institution, 1948.
  • Sturtevant, William C., general editor and Bruce G. Trigger, volume editor. Handbook of North American Indians: Northeast. Volume 15. Washington DC: Smithsonian Institution, 1978. ASIN B000NOYRRA.
  • Sturtevant, William C., general editor and Raymond D. Fogelson, volume editor. Handbook of North American Indians: Southeast. Volume 14. Washington DC: Smithsonian Institution, 2004. ISBN 0-16-072300-0.