La classificació va ser desenvolupada originalment per Herbert Putnam amb l'ajuda de Charles Ammi Cutter el 1897, abans d'assumir el càrrec de bibliotecari del Congrés. Va estar influïda per la classificació de Cutter i el sistema Dewey de classificació i va ser dissenyada per ser usada a la Biblioteca del Congrés de Washington. El nou sistema va substituir un sistema de localització fixa desenvolupat per Thomas Jefferson. En el moment de la marxa de Putnam del seu càrrec el 1939 totes les classes excepte la K (Dret) i parts de la B (Filosofia i Religió) estaven ben desenvolupades. La classificació ha rebut crítiques per no tenir una base teòrica sòlida, ja que moltes de les decisions preses en el seu desenvolupament van estar motivades per les necessitats pràctiques específiques d'aquesta biblioteca més que per consideracions epistemològiques.
Tot i que divideix les matèries en categories àmplies, la classificació és essencialment enumerativa en naturalesa. Proporciona una guia dels llibres que estan realment a la biblioteca, no una classificació universal.
