Clèlia (llatí: Cloelia) va ser una de les més reconegudes heroïnes de Roma durant la República.
Context
Després de l'expulsió dels Tarquinis de Roma i la proclamació de la República romana el 509 aC, els Tarquinis es refugiaren amb el rei etruscLars Porsenna, i el convenceren de combatre amb ells per restablir-los en el tron.[1][2][3] Al començament la guerra és favorable a Porsenna, que pren el Janícul,[4] però esdevé un setge interminable.[5][6] No obstant això, gràcies a les gestes de Muci Escèvola[7] i Horaci Cocles, Porsenna decideix emprendre negociacions amb els romans.[8][9][10][11][12] Finalment els dos bandos arriben a l'acord que els romans han de lliurar ostatges a canvi que els etruscs aixequin el setge.[9][13][14]
La llegenda
Porsenna exigeix que entre els ostatges hi figurin cent verges romanes. Però, acceptat el tractat, i quan Porsenna es disposava a retirar-se, una de les dones, anomenada Clèlia, va escapar del grup i va travessar el riu Tíber nedant[15] i va tornar dins la ciutat.[16] Porsenna, indignat, va manar un ultimàtum a Roma perquè la lliurés de nou. Davant el temor d'un nou setge, el cònsol va tornar a capitular i va lliurar Clèlia a Porsenna, el qual, lluny de matar-la o castigar-la, la va mantenir en el seu palau, un cop abandonat el setge, amb totes les comoditats i atencions, i hi ha fonts que indiquen que va arribar a casar-se amb ella, car admirava la seva valentia i amor per la pàtria.[16][17] A més, va alliberar la resta de les presoneres perquè retornessin a llurs cases. Per la seva banda, Roma va agrair els esforços de Clèlia i, en record seu, va erigir una estàtua eqüestre de bronze en la Via Màxima.[18]
Una altra tradició menys coneguda diu que els Tarquinis massacraren tots els ostatges llevat d'una noia anomenada Valèria, que va fugir i va travessar el Tíber, però que no va ser retornada. També es deia que també se li va erigir una estàtua.[18]
La veritable Clèlia
Clèlia va existir realment, però no se sap amb exactitud si va protagonitzar una escapada a Roma per tornar amb Porsenna posteriorment. La llegenda planteja dues contradiccions: Porsenna ja estava casat quan va assetjar Roma (~450 aC) i la República prohibia les estàtues eqüestres que havien de retre homenatge als personatges més il·lustres.
El llegat
Clèlia, juntament amb Cincinnat, formava part dels ideals de lleialtat, valentia, humilitat i submissió a l'honra que tots els romans havien de complir. Va ser, si és veritable la seva història, una veritable heroïna que es va sacrificar per la seva pàtria i que va demostrar la força social que les dones exercien en la seva època.
.JPG)
