El territori de la Ciutat Lliure de Danzig, 1920-1939.Mapa d'ubicació de la Ciutat Lliure de Danzig en el seu entorn.La Ciutat Lliure de Danzig i l'Imperi alemany, 1925.
El lema de la Ciutat Lliure era, en llatí, "nec temere, nec timide" ("ni temerària, ni poruga"), tenia per idiomes oficials l'alemany i el polonès, i moneda pròpia: el florí de Danzig (Danziger gulden), dividit en 100 pfeninge. El territori de Danzig era de 1.966 km², i la seva població 366.730 habitants (1923). Limitava al nord amb la mar Bàltica, a l'est amb Alemanya (Prússia Oriental) i a l'oest amb Polònia (l'anomenat "corredor polonès" o "corredor del Bàltic").
En finalitzar la Primera Guerra Mundial, la ciutat de Danzig s'havia convertit en un centre de disputes territorials. D'una banda, Alemanya reclamava el territori per la seva enorme població d'origen germànic (el 95%, essent la resta caixubis i polonesos); i de l'altra, Polònia la reclamava per ser la seva única via d'accés a la mar Bàltica. Finalment, la condició de potència derrotada va deixar Alemanya sense possibilitats de defensar la seva població.
L'origen legal de la nova ciutat estat es troba el 1919 en la firma del Tractat de Versalles (articles 100-108), en el qual s'establia el següent:
La ciutat de Danzig no es constitueix com a estat, sinó com a ciutat internacional lliure, governada com una república.
Comptava amb una Constitució, redactada el 1922, la qual estava garantida per la Societat de Nacions, i que establia un Senat i una Dieta.
Referent a Polònia, la ciutat de Danzig havia de garantir als vaixells polonesos un tracte d'igualtat; més endavant, el 13 d'agost de 1932 i el 18 de setembre de 1933 es va establir una regulació per als vaixells de guerra polonesos.
Els ferrocarrils de la Ciutat Lliure eren de lliure utilització per a l'estat polonès.
Danzig era una zona franca, administrada per un "Consell del Port", compost per comissaris d'ambdós estats.
Diplomàticament, Danzig no tenia cap dret actiu de legació en altres països, i el representant polonès a la ciutat no era un ambaixador, sinó que era qualificat de "Comissari General" amb residència a Danzig. Les relacions diplomàtiques que involucressin a la Ciutat Lliure eren sota direcció de Polònia previ acord de Danzig.
La Societat de Nacions tenia al seu càrrec la protecció de la ciutat, la qual estava garantida per l'article 10 de la Constitució.
La matinada de l'1 de setembre de 1939, el cuirassat alemany "Schleswig-Holstein" va donar inici a la Segona Guerra Mundial bombardejant el fort polonès de Westerplatte, a les costes de la mar Bàltica.[1] L'endemà, el govern de Danzig va demanar la seva annexió a l'Alemanya Nazi sota el lema hitleriàDanzig ist eine Deutsche Stadt und will zu Deutschland ("Danzig és una ciutat alemanya i vol pertànyer a Alemanya"). Uns 10.000 polonesos van ser assassinats en la primera setmana d'ocupació.
Cap al final de la guerra, el 1945, un 90% la ciutat fou destruïda pels combats. L'Exèrcit Roigsoviètic va entrar a Danzig el 30 de març. En aquella època, gairebé el 90% de la població havia fugit o mort, sent digna de recordar la tragèdia del transatlàntic "Wilhelm Gustloff". La ciutat va ser cedida definitivament a Polònia després de la Conferència de Potsdam. El 1947 126.472 alemanys havien estat expulsats de Gdańsk, i 101.873 polonesos de la Polònia central, i 26.629 de la Polònia oriental, obligats a traslladar-se a la ciutat pels soviètics, que havien annexionat aquests territoris a la Unió Soviética.
A la ficció
La històrica ciutat de Danzig constitueix l'escenari principal de la celebrada novel·la del Premi Nobel alemany Günter GrassEl tambor de llauna, el protagonista de la qual havia nascut durant el període de la Ciutat Lliure de Danzig.
_(cropped).jpg)
