La programació es basava en reestrenes fins que el 17 d'abril de 1954 es va convertir a cinema d'estrena, amb l'estrena de Mujer en la niebla.[2] El 18 de setembre de 1968 es va convertir en sala d'art i assaig. Aquesta nova etapa començà amb Marat Sade de Peter Brook i, finalitzà el 28 de març de 1970 amb l'estrena de Ma nuit chez Maud d'Èric Rohmer.[2]
El 1971 va tornar a la categoria de cinema comercial. Des de 1972 fins al 1981 la programació de la sala anà a càrrec de l'empresa Balañá. Des d'aquest moment se'n feu càrrec Cinesa.[1]
L'11 de juliol de 1974 un grup d'ultres van provocar un incendi a la sala, en protesta per la projecció de Mi prima Angélica de Carlos Saura.[3] El fet va provocar cartes de repulsa d'intel·lectuals i de la Federació de Cine-clubs al diari La Vanguardia.[4] El Cine Balmes no va ser l'únic de la ciutat en sofrir aquests atacs. El 9 d'octubre va reobrir després d'una reforma total. Aquesta va incloure una reducció de butaques a 692. La pel·lícula seleccionada per a la nova obertura va ser El lute: Camina o revienta de Vicente Aranda.[1]
El 22 de febrer de 2001 va tancar les portes. La pel·lícula seleccionada per al comiat va ser la mateixa que va inaugurar la sala, The Snows of Kilimanjaro.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,4Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona sus cines de estreno, repertorio y arte y ensayo. Barcelona: Quarentena Ediciones, 2016.
↑ 2,02,12,2Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995.