La muntanya, com totes les del seu grup, és constituïda de dolomia, roca que té origen en la sedimentació d'un antic Escull de corall i després sotmesa a una elevada erosió.
De matinada i al capvespre està sotmès com qualsevol altre pic dolomita al fenomen de l'enrosament. Els vessants semblen més suaus a l'eix nord-sud, mentre que cauen en vertical durant diversos centenars de metres a l'eix est-oest.[2]
Història
Els primers a escalar la Cima Catinaccio van ser dos turistes de nacionalitat anglesa: Charles Comyns Tucker i T. H. Carson, que havien contractat l'any 1874 una guia, François Devouassoud, per aconseguir-lo. En els primers anys del Segle XX, amb l'expansió de l'alpinisme modern, han estat obertes nombroses vies de pujada de diverses dificultats.[3]
.jpg)
