Chuan Leekpai (Trang, 28 de juliol de 1938) és un polític tailandès que va primer ministre tailandès en dos mandats entre el 20 de setembre de 1992 i el 19 de maig de 1995 i de nou del 9 de novembre de 1997 al 9 de febrer de 2001, i president de l'Assemblea Nacional de Tailàndia del 2019 al 2023.[1]
Biografia
Com a líder del Partit Demòcrata, després que el cop d'estat del general Suchinda Kraprayoon va provocar una onada de protestes en demanda de democràcia en maig de 1992 i aquesta fou reprimida mortalment pel règim en el conegut com el Maig Negre causant la dimissió de Kraprayoon.[2] El viceprimer ministre, Meechai Ruchuphan, va esdevenir primer ministre interí fins que el va succeir Anand Panyarachun del Partit Demòcrata el 10 de juny i va abolir la llei marcial i reprendre la democràcia, amb unes eleccions el mes de setembre de les que va sortir escollit Chuan Leekpai, convertint-se així en el primer primer ministre de Tailàndia a arribar al poder sense suport ni aristocràtic ni militar.
Primer terme com a primer ministre
La seva primera administració va consistir en una coalició del Partit Demòcrata, Nova Aspiració (NAP), Acció Social (PAS) i Unitat Social. Els socis eren reticents a incloure el PAS per la seva vinculació amb el govern del general Suchinda Kraprayoon i va haver d'excloure dels càrrecs ministerials el líder del partit Montri Pongpanich, acusat de corrupció, i iyanat Watcharaporn per haver donat suport a Suchinda quan era ministre del seu govern.[3] El govern va posar èmfasi en l'estabilitat econòmica nacional, la descentralització dels poders administratius a les províncies rurals, el foment de la distribució d'ingressos, oportunitats i desenvolupament econòmic a les regions. Després de reestructurar el govern en desembre de 1994,[4] després de la marxa de NAP de Chavalit Yongchaiyudh i la entrada de Palang Dhamma,[5] el seu govern va caure per la corrupció en 1995,[6] convocant-se unes unes noves eleccions que va guanyar Banharn Silpa-archa del Partit de la Nació Tai.[7]
Segon terme com a primer ministre
Leekpai va assumir el poder a finals de 1997 després de la caiguda de l'administració de Chavalit Yongchaiyudh, considerada responsable de la crisi econòmica que va assetjar Tailàndia el 1997. A les eleccions generals tailandeses de 2001 el partit de Leekpai va guanyar només 128 escons, castigat pel seu fracàs en treure l'economia de l'estancament,[8] amb una aclaparadora victòria del partit Thai Rak Thai (TRT) de Thaksin Shinawatra.[9]
Referències
- ↑ «‘ชวน’ แถลงปิดฉาก ‘ปธ.สภา’ ภูมิใจทำหน้าที่ 4 ปี ฝ่าวิกฤตสารพัด» (en tai). Thai Post, 20-03-2023. [Consulta: 6 desembre 2024].
- ↑ Sattaburuth, Aekarach. «Nitirat chief warns of new 'Black May'» (en anglès). Bangkok Post, 20-03-2018. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ «VII - The Chuan Leekpai Government and Its Policies» (en anglès). Thailand's Two General Elections in 1992. Cambridge University Press, 2015. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ «The Thai Prime Minister Survives a Murky Storm» (en anglès). TheNew York Times, 22-12-1994. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ «Thai coalition crumbling» (en anglès). UPI, 09-12-1994. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ Wallace, Charles P. «Thai Government Toppled by Corruption Scandal: Asia: Coalition partner withdraws support, citing reasons of ‘political righteousness.’ Elections are called for July.» (en anglès). Los Angeles Times, 20-05-1995. [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «biography of banharn silpa-archa» (en anglès). EVI. [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «The lowdown on the 1997 financial crisis» (en anglès). Bankgok Post, 12-02-2024. [Consulta: 29 agost 2024].
- ↑ «Thai Election Winner Promises Coalition» (en anglès). Los Angeles Times, 09-01-2001. [Consulta: 2 setembre 2024].
