Christine Silberhorn

Plantilla:Infotaula personaChristine Silberhorn
Biografia
Naixement19 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Nuremberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Erlangen-Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica experimental Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Paderborn Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webphysik.uni-paderborn.de… Modifica el valor a Wikidata

Christine Ella Silberhorn (Nuremberg, Alemanya, 19 d'abril de 1974) és una física alemanya especialitzada en òptica quàntica i professora titular a la Universitat de Paderborn. El 2011 Silberhorn va ser guardonada amb el premi Gottfried Willhelm Leibniz i va ser la guanyadora més jove del premi, de 2,5 milions d'euros en aquell moment.[1][2]

Educació

Silberhorn va estudiar matemàtiques i física a la Universitat d'Erlangen (1993–1999) i va completar el seu doctorat el 2003, amb una tesi en ciència de la informació quàntica. Va fer treballs postdoctorals al Clarendon Laboratory de la Universitat d'Oxford i va ser investigadora junior del Wolfson College d'Oxford el 2003-2004. El 2005 es va unir al grup de recerca de l'Institut Max Planck «Òptica, informació i fotònica» (ara l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Llum) com a cap del grup de recerca júnior «Òptica quàntica integrada» (Integrated Quantum Optics).[2]

Carrera

L'any 2005, Silberhorn es va unir a la branca d'Erlangen de l'Institut Max Planck d'Òptica Quàntica Garching, dirigint el grup de recerca Junior d'Òptica quàntica integrada» fins al 2008. Després de la fundació de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Llum Erlangen, va dirigir el Grup d'Òptica Quàntica Integrada fins al 2010, i va completar la seva habilitació el 2008. Silberhorn és actualment la catedràtica d'Òptica Quàntica Integrada a la Universitat de Paderborn.[3]

Recerca

La investigació de Silberhorn es dedica a noves tecnologies òptiques basades en òptica quàntica i sistemes quàntics basats en la llum per al seu ús en la comunicació quàntica i el processament d'informació quàntica.[4][5]

Ha contribuït al desenvolupament de fonts de llum quàntica dissenyades mitjançant òptica integrada i làsers polsats ultraràpids, la implementació de xarxes quàntiques multicanal per al recompte de fotons i simulacions quàntiques i la realització de sistemes de comunicació quàntica amb llum brillant.

Silberhorn és més coneguda pel seu paper en la direcció d'un projecte de recerca que va desenvolupar traductors de fotons per utilitzar-los en la informàtica quàntica i la comunicació quàntica.[6] El 2016, l'equip que va dirigir juntament amb el professor Thomas Zentgraf va rebre la major beca del Consell Europeu de Recerca per a la seva investigació.[7][5] El 2019, l'equip de Silberhorn va demostrar l'experiment Hong-Ou-Mandel en un únic xip fotònic integrat, creant, agrupant i detectant dos fotons individuals i implicant components de la fotònica quàntica en un sol xip.[8][9]

Premis

La investigació de Silberhorn sobre les propietats quàntiques de la llum i el desenvolupament de dispositius quàntics ha rebut un reconeixement mundial i molts premis, entre els quals el premi Herta Sponer [10] de la Societat Física alemanya i la medalla de la Werner von Siemens Ring Foundation el 2007,[11] el Heinz Maier-Leibnitz-Preis el 2008 i el Gottfried Wilhelm Leibniz-Prize el 2011.[12] Per a aquest últim, va ser la científica més jove a rebre aquest premi.[13] El 2019, Silberhorn va ser nomenada membre de The Optical Society.[14]

És membre de l'Akademie der Wissenschaften Leopoldina, l'acadèmia nacional d'Alemanya, des de 2012.[2]

Referències

  1. «Gottfried Wilhelm Leibniz-Preis 2011. Prof. Dr. Christine Silberhorn, Quantenoptik» (en alemany). DFG. Deutsche Forschungsgemeinschaft, 01-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Curriculum Vitae Prof. Dr. Christine Silberhorn». www.leopoldina.org. [Consulta: 10 maig 2020].
  3. «University web site of Silberhorn group». [Consulta: 14 març 2019].
  4. «Forschergruppe der Uni Paderborn entwickelt neuen Ansatz für die Quantenkommunikation». idw-online.de. [Consulta: 13 maig 2019].
  5. 5,0 5,1 «Christine Silberhorn - Non-linear integrated quantum optics with pulsed light» (en anglès). Max Planck Institute for the Science of Light. [Consulta: 9 març 2024].
  6. Chen, Sophia New Scientist, 15-11-2019.
  7. «Millionen-Förderung für Physiker der Uni Paderborn» (en alemany). Neue Westfälische, 17-12-2016. [Consulta: 13 maig 2019].
  8. VMS. «Neuartiger Schaltkreis für die Quantenphotonik entwickelt» (en alemany). OWL Journal, 17-01-2019. [Consulta: 13 maig 2019].
  9. Luo, Kai-Hong; Brauner, Sebastian; Eigner, Christof; Sharapova, Polina R.; Ricken, Raimund (en anglès) Science Advances, 5, 1, 01-01-2019, pàg. eaat1451. arXiv: 1810.13173. Bibcode: 2019SciA....5.1451L. DOI: 10.1126/sciadv.aat1451. ISSN: 2375-2548. PMC: 6314874. PMID: 30613766 [Consulta: free].
  10. «Herta Sponer Prize Awardees» (en alemany). [Consulta: 14 març 2019].
  11. «Werner von Siemens Ring Foundation» (en alemany), 18-01-2016. [Consulta: 14 març 2019].
  12. «Deutsche Forschungsgemeinschaft». Gottfried Wilhelm Leibniz Prize Laudatio. Arxivat de l'original el 24 de juny 2013. [Consulta: 14 març 2019].
  13. «Quantenphysikerin im Interview». Friedrich-Alexander Universität Erlangen-Nürnberg, 07-01-2011. [Consulta: 13 maig 2019].
  14. «The Optical Society Announces 2019 Fellows Class». The Optical Society, 18-10-2018. [Consulta: 28 octubre 2020].