Okla Tannap o Ahepat Okla ("poble de la banda oposada") al Nord-est
Okla Hannali ("poble de les sis viles") al Sud
Okla Chito ("gran poble")
Localització geogràfica
Vivien als marges del riu Yazoo (Mississipi inferior) i a l'Oest dels rius Alabama i Tombigbee (centre i sud de Mississipi), en una àrea de 63.000 milles quadrades. Actualment, un grup viu a set reserves a l'estat de Mississipi (Redwater, Standing Pine, Pearl River, Tucker, Bogue Chito, Conehatta i Bogue Homa) amb un total de 21.000 acres, alguns a Luisiana, i la resta a Oklahoma. Actualment estan repartits en diverses tribus reconegudes federalment i estatalment:
Nació Houma Unida, a Louisiana, uns 10.768 segons el cens de 2010.
Confederació Biloxi-Chitimacha-Choctaw, uns 436 segons el cens de 2010.
Choctaw Clifton a Louisiana, uns 178 segons el cens de 2010.
Bandera dels Choctaw del Mississipi
Demografia
Es calcula que el 1650 eren uns 15.000 individus. Cap al 1780 eren unss 20.000 individus en 60 o 70 establiments. El 1872 eren 16.000, el 1885 uns 12.816 amb 38 negres, i el 1890 uns 10.017 amb 4.406 negres, i cap al 1900 en censaren 25.000, dels quals 18.981 vivien a Oklahoma, 1.639 a Mississipi i 5.449 eren negres. Des d'aleshores, el seu nombre ha estat objecte d'especulació: el 1930 eren 18.000 a Oklahoma, Mississipi i Luisiana, però l'Enciclopèdia Britànica en compta 17.500 a Oklahoma i 3.119 a Mississipi el 1960, i 11.000 el 1970 l'Enciclopèdia Americana. Cap al 1990 hi havia un total de 45.000 choctaws, dels quals 8.100 viuen a Mississipi, 27.500 a Oklahoma i 11.200 a California, Luisiana i altres estats. La seva llengua, però, era parlada per uns 12.000 individus el 1980. Segons el cens dels EUA del 2000 eren 158.774 dividits en els següents grups:
Fracció
D'una tribu
Dues tribus
Una tribu més altres races
Dues tribus més altres races
Total
Choctaw
66.287
9.381
46.303
11.677
133.648
Clifton Choctaw
76
-
22
-
103
Jena Band
84
2
22
-
108
Mississippi Band
7.626
82
851
24
8.583
Mowa Band
1.572
11
206
7
1.796
Oklahoma
11.690
108
2.713
49
14.560
Total
87.349
9.552
50.123
11.750
158.774
Costums
No tenien fama de ser tan guerrers com els seus veïns creek i chickasaw, i practicaven l'agricultura del moresc, carabasses, pèsols, melons, fesols, batates, gira-sol i tabac, realitzada tant per dones com per homes. Aclarien la terra per tal d'envoltar-la d'arbres i cremaven els herbots. Empraven bastons d'os de bisó per remour els forats i plantar la llevor, i per cavar els homes empraven un estri fet amb l'espatlla del bisó, una cloïssa o una pedra tallada unida a un bastó. Amb la collita feien graners i l'amagaven a cabanes especials.
Llur armament consistia en arcs o sagetes i una llarga sarbatana de canya buida, i quan arribaren els blancs obtingueren cavalls. La pesca era comunal, amb xarxes, arc i fletxes o bé drogant l'aigua.
Vivien en cases de sostre de palla fetes de troncs o escorça i cobertes de fang. Caçaven cérvols i ossos, aplanaven el cap dels nadons i celebraven el busk o cerimònia del moresc verd (poskitá), com les altres tribus muskogi. Es dividien en dues fratries, kushapokla ("poble dividit") dividida en els grups kushiksa ("canya"), lawokla, lulakiksa i linoklusha, i watakihulata ("poble estimat"), dividida en chufaniksa ("gent estimada"), iskulani ("poble petit"), chito ("poble gran") i shakchukla ("poble del cranc").
S'agrupaven en ciutats, la principal de les quals era Nanih Waiya, creada pel voltant del 500 com a centre espiritual. La societat tenia dues divisions, de pau i de guerra: roig i negre, com els cherokees i creek. Cada divisió tenia rols propis en ritus funeraris de la divisió oposada: els cossos eren embolicats en pells i deixats a l'aire lliure, a vegades en una plataforma feta expressament. Tenien un cos especial de sacerdots que s'encarregava de netejar els ossos i deixar-los sense carn. Els ossos nets eren guardats en una casa feta ossari, sobre les quals hi havia un catafalc amb escenes de cacera, corones i imatges gravades per assistir els esperits. Quan ja eren plenes d'ossos, es realitzava una festa per als morts i els ossos eren enterrats en un túmul cònic de terra. També tenien alikchi o bruixots i creien en els shilup (fantasmes). Entre el 1825 i 1830 Gideon Lincecum recollí llurs tradicions de boca de l'ancià Ghanta Imataha.
També jugaven al ishtaboli, anomenat lacrosse pels francesos i chunckey pels anglesos, joc de pilota similar al hockey amb una pilota de pell i raquetes anomenades kapucha, o bé amb un disc rodó.
Història
Foren descoberts per Hernando de Soto el 1540, qui els anomenà chaetas. El cap dels Tuscaloosa el rebé a la vila de Mabila (potser avui és Mobile), on els espanyols mataren 1.500 indis. Ja aleshores eren enemics dels chickasaw, i culturalment eren relacionats amb les altres tribus de la cultura del Mississippi.
El 1673 foren visitats pels francesos Joliet i Marquette, que foren ben rebuts. Així, el 1699 hi construïren el Fort Maurepas, així com les viles de Mobile (1702) i Fort Rosalie el 1716. Cap al segle xviii eren exportadors de moresc, i s'aliaren amb els francesos; però el seu cabdill Red Shoes s'alçà contra els francesos el 1746 pel tracte del comerç de pells, ajudat pel governador de Carolina del Sud. El conflicte acabaria amb l'execució del cabdill i una guerra civil choctaw, després de la qual, tornarien a aliar-se amb França.
Per aquesta raó després de la derrota francesa en la guerra del 1756-1760 hagueren de cedir territori als britànics. Això els obligaria vers el 1780 a moure's cap a l'oest, on xocaren amb les tribus caddo. Aleshores vivien en 60 o 70 viles als marges dels rius Pearl, Pascagoula i Chickasawhay. El 3 de gener del 1786 signaren amb els colons dels EUA el Tractat de Hopewell, pel qual els declaraven "pau perpètua", tractat que fou renovat el 1792. Per aquest motiu, no ajudaren als anglesos en la guerra del 1812.
Això no els salvà, però, dels diferents tractats en què els obligaven a cedir terra als EUA. El 1801, pel de Fort Adams, el cantó del Mississipi; el 1803, pel de Hoe Buckintopae, els van cedir tota Alabama (853.760 acres); el 1805, pel de Mound Dexter, 4.142.720 acres més entre el sud d'Alabama i Mississipi; el 1816, pel de Fort Saint Stephens, la part externa del riu Tombigbee (Alabama), que suposava uns 3 milions d'acres; i el 1820, pel de Doak's Strand, 5.169.788 acres més. El 1819 Cyrus Kingsbury va fundar Elliot, primera escola choctaw.
Territori dels choctaw a Oklahoma
Durant la Guerra Creek del 1811-1814 van ajudar com a mercenaris al president Andrew Jackson, qui des del 1820, quan els obligà, mitjançant suborns i amenaces, a cedir cinc milions d'acres del centre de Mississipi al govern dels EUA, va fer tot el possible per arrabassar-los la terra i fer-los marxar. Pel tractat del 20 de gener del 1825, signat pel cap Mushulatubbee, cedeixen 2 milions d'acres a canvi que no els distribueixin les terres. Però pel nou tractat de Dancing Rabbit Creek del 1835, signat pels caps Mushulatubbe, Greenwood La Flore (d'Okla Falaya), Nitakiche i Killihota amb 172 caps més i 6.000 indis, malgrat haver adoptat un sistema constitucional, posseir pròsperes granges i ramats i tenir un bon sistema docent, foren obligats[1] cedir les terres a canvi d'un ajut econòmic per pagar el trasllat i a marxar cap a Oklahoma, amb les altres tribus civilitzades. El 1848 traduïren la Bíblia al choctaw i la majoria es van fer baptistes.
El 1831 uns 14.000 choctaw marxaren en canoes i creuaren el Mississipi en transbordadors, però el caos amb la distribució del menjar provocà que uns 2.500 moriren en el trasllat per fam i còlera. I endemés no els pagaren la indemnització que els havien promès. A Oklahoma aixecarien novament escoles, esglésies i tribunals, i fins i tot crearien una milícia.
El 1837 signarien el Tractat de Doaksville amb els chickasaw, amb el qual signaven la pau. Peter Pitchlynn (1806-1881), mestís conegut com a Ha-Tchoctucknee (Tortuga Mossegadora) fou un dels inspiradors del tractat de Dancing Rabbit Creek i de la Federació de les Cinc Tribus Civilitzades el 1859, i unionista, així com cap de la tribu del 1864 al 1866.
Uns 69 caps de família (però en realitat 7.000 indis), però, van decidir quedar-se i sotmetre's a les lleis estatals. Tanmateix, 5.720 més marxarien a Oklahoma entre 1845 i 1854. El 1860 establirien una constitució i un consell de representants, i durant la guerra de secessió donaren suport al Sud, malgrat que el cap Pitchlynn el donà al Nord. Ell mateix inspiraria el nou tractat del 1866. A Oklahoma refarien Nana Waiyah a Tuskahoma, i dividirien el territori en tres districtes:
Pushmataha, a l'Oest del riu Kiamichi, per al cap Nikatichi.
Apukshunaubee, a l'Est del riu Kiamichi, per al cap La Flore.
Moshulatubee, entre els rius Arkansas i Canadian, per al cap Moshulatubee.
El 1890 adoptarien tots el baptisme com a religió, i el 1984 els aplicarien l'Allotment act, malgrat l'oposició del seu cap Green McCurtain. El 1906 fou dissolt el govern tribal, tot i que continuaren mantenint-lo de manera limitada. El 1907 la reserva choctaw fou parcelada en propietats individuals, i la resta venuda a blancs, però el 1960 encara uns 17.500 vivien en terres tribals, en una mena de reserva informal.
Alhora, el 1908-1916 descobriren que uns mil encara vivien a Mississipi i s'inicià una investigació del Congrés dels EUA, de manera que el 1944 els retornaren 16.000 acres i els reconegueren com a tribu per tal que entressin sota tutela de la BIA.
Durant la Primera Guerra Mundial 8 choctaws varen ser reclutats per tal d'enviar missatges xifrats fent servir el seu idioma
Un choctaw membre de l'AIM, Dave Hill, participaria en els fets de Wounded Knee del 1973. Harry Belvin, cap dels choctaw del 1945 al 1978, el 1975 van adoptar una constitució més actual. Per la seva banda, Philip Martin, cap dels Choctaw del Mississippi des del 1979, ha aconseguit més reconeixement federal per a la seva tribu.
↑Walter, Williams. «Southeastern Indians before Removal, Prehistory, Contact, Decline». A: Southeastern Indians: Since the Removal Era. Athens, Georgia: University of Georgia Press, 1979, p. 7–10.
↑Swanton, John. Source Material for the Social and Ceremonial Life of the Choctaw Indians. The University of Alabama Press, 2001, p. 29. ISBN 0-8173-1109-2.
↑O'Brien, Greg. «The Multiethnic Confederacy». A: Choctaws in a Revolutionary Age, 1750-1830. University of Nebraska Press, 2005, p. 21. ISBN 0-8032-8622-8.
Bibliografia
Bushnell, David I. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology Bulletin 48: The Choctaw of Bayou Lacomb, St. Tammany Parish, Louisiana. Washington, DC: Government Printing Office, 1909.
Byington, Cyrus. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology Bulletin 46: A Dictionary of the Choctaw Language. Washington, DC: Government Printing Office, 1915.
Carson, James Taylor. Searching for the Bright Path: The Mississippi Choctaws from Prehistory to Removal. Lincoln: University of Nebraska Press, 1999.
Galloway, Patricia. Choctaw Genesis 1500-1700. Lincoln and London: University of Nebraska Press, 1995.
Haag, Marcia and Henry Willis. Choctaw Language & Culture: Chahta Anumpa. Norman, Okla: University of Oklahoma Press, 2001.
Mould, Tom. Choctaw Tales. Jackson, Miss: University Press of Mississippi, 2004.
O'Brien, Greg. Choctaws in a Revolutionary Age, 1750-1830. Lincoln: University of Nebraska Press, 2002.
Pesantubbee, Michelene E. Choctaw Women in a Chaotic World: The Clash of Cultures in the Colonial Southeast. Albuquerque, NM: University of New Mexico, 2005.
Swanton, John R. Source Material for the Social and Ceremonial Life of the Choctaw Indians. Tuscaloosa and London: The University of Alabama Press, 2001.
Tingle, Tim. Walking the Choctaw Road. El Paso, Tex: Cinco Puntos Press, 2003.
