El cos (allargat, comprimit i sense escates) fa 25 cm de llargària màxima i és de color negre marronós. 43-44 vèrtebres (versus 47-48 en Chiasmodon braueri). Absència d'aleta adiposa. Dues aletes dorsals: la primera té 10-12 espines i la segona és més allargada que la primera i té 1 espina i 26-29 radis tous. Aleta anal amb 1 espina i 26-29 radis tous. Aleta caudal bifurcada amb 9 radis. 1 espina i 5 radis tous a les aletes pelvianes, les quals són petites. Aletes pectorals amb 13-14 radis (vs. 15-16 en Chiasmodon pluriradiatus i Chiasmodon asper). 1 ullal al premaxil·lars (vs. 2 en C. pluriradiatus i C. asper). Absència d'espínules dèrmiques força petites en els espècimens més grans de 45 mm de longitud (vs. presència en C. pluriradiatus i C. asper). Cap allargat i amb els ulls d'una grandària moderada i una gran boca. La mandíbula inferior depassa la superior. Totes dues mandíbules presenten una sola filera de dents esmolades, les quals s'entrellacen quan la boca està tancada. Les tres primeres dents de cada mandíbula estan engrandides en forma de dents canines o ullals: la primera força corbada, la segona de grandària moderada i dirigida cap enrere, i la tercera molt allargada. Presència d'una espina petita al preopercle. Musell allargat i punxegut (vs. curt i rom en Chiasmodon subniger). Línia lateral no interrompuda.[3][4][5][6][7]
Reproducció
És ovípar, els ous són pelàgics, fan 1,1-1,3 mm de diàmetre i contenen un glòbul oliós i sis taques de color fosc, les quals es distribueixen, quan neixen les larves, des de davant dels ulls fins a l'extrem del notocordi. Aquestes taques desapareixen amb el temps i el cos s'enfosqueix fins a esdevindre negre.[8] Els ous es troben sobretot a l'hivern a Sud-àfrica i els joves, des de l'abril fins a l'agost, a les illes Bermudes. Tant les larves com els joves estan coberts per petites espínules sortints.[9]
Alimentació
Menja peixos ossis, els quals són empassats sencers,[10] ja que el seu estómac gaudeix d'una gran distensibilitat capaç d'engolir preses de més de dues vegades la seua longitud i deu vegades la seua massa.[11][12] De vegades, engoleix peixos tan grossos que no poden ésser digerits abans que la descomposició comenci i els gasos alliberats l'empenyen cap a la superfície. És d'aquesta manera com la majoria dels espècimens coneguts d'aquesta espècie han estat capturats.[11] Un exemple d'això es va produir l'any 2007 quan un exemplar de 19 cm va ser trobat mort davant les costes de l'illa Grand Cayman, l'estómac del qual contenia el cos d'un Gempylus serpens de 86 cm de llargada o, cosa que és el mateix, quatre vegades la longitud d'aquell.[13] El seu nivell tròfic és de 4,5.[14]
↑ Johnson, R. K. i M.J. Keene, 1990. Chiasmodontidae. Pàgs. 899-904. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
↑Richards, W. J., 2006. Early stages of Atlantic fishes: an identification guide for the western central North Atlantic. CRC Press. ISBN 0849319161
↑ Mooi, R. D. i J. R. Paxton, 2001. Chiasmodontidae. Swallowers. Pàgs. 3495-3496. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.
↑Moteki, M., K. Fujita i H. Kohno, 1993. Stomach contents of longnose lancetfish, Alepisaurus ferox, in Hawaiian and central equatorial Pacific waters. J. Tokyo Univ. of Fish. 80(1):121-137. Pàg. 127.
↑ 17,017,1 Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p. Pàgs. 58-59.
↑ 18,018,118,218,3 Johnson, R. K. i M. J. Keene, 1986. Chiasmodontidae. Pàgs. 731-734. A: M. M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
↑Kreft, G., 1979. Chiasmodontidae. Pàgs. 452-454. A. J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
↑Mauchline, J. i J. D. M. Gordon, 1984. Occurrence and feeding of berycomorphid and percomorphid teleost fish in the Rockall Trough. J. Cons. Int. Explor. Mer. 41:239-247. Pàg. 244.
↑Albuquerque, R. M., 1954-1956. Peixes de Portugal e ilhas adjacentes. Chavas para a sua determinação. Port. Acta biol., ser. B, 5: xvi+1167 pp., 445 fig.
↑Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p. Pàg. 98.
↑ Johnson, R. K. i M. J. Keene, 1986. Chiasmodontidae. Pàgs. 957-961. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
↑ Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 19.
↑Figueroa, D. E., J. M. Díaz de Astarloa i P. Martos, 1998. Mesopelagic fish distribution in the southwest Atlantic in relation to water masses. Deep Sea Res. 1(45):317-332.
↑ 43,043,1 Duhamel, G., N. Gasco i P. Davaine, 2005. Poissons des îles Kerguelen et Crozet. Muséum national d'Histoire naturelle, Patrimoines naturels: France. Vol. 63:419 p. Pàgs. 374-375.
↑Parin, N. V., V. V. Fedorov, O. D. Borodulina i V. E. Bekker, 1995. New records of mesopelagic and epipelagic fishes in Pacific waters off the southern Kuril Islands. J. Ichthyol. 35(9):193-204. Pàgs. 201-202.
↑ 49,049,1 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 221.
↑ Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàgs. 454-455.
↑Yearsley, G. K., P. R. Last i G. B. Morris, 1997. Codes for Australian Aquatic Biota (CAAB): an upgraded and expanded species coding system for Australian fisheries databases. CSIRO Marine Laboratories, Report 224. CSIRO, Austràlia.
↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 263.
↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123. Pàg. 119.
↑Fowler, H. W., 1923. Fishes from Madeira, Syria, Madagascar and Victoria, Australia. Proc. Acad. nat. Sci. Philad., 75: pp. 33-45.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.