La província té una superfície de 11.503 km2, cosa que la situa com la dotzena més gran de l'estat.[1] El 2019 té 1.298.304 habitants, que la situen com la quinzena més poblada de Tailàndia. Té una densitat de població de 113 habitants per quilòmetre quadrat.[2]Chiang Rai és la capital de la província.
Geografia
La província de Chiang Rai té té una altitud mitjana de 580 sobre el nivell del mar. El nord de la província està en el Triangle Daurat, on convergeixen els estats de Tailàndia, Myanmar i Laos. Aquesta zona és una zona de producció agrària de cafè, pinyes, cocos i bananes. El riu Mekong és el límit natural de Chiang Rai amb Laos i els rius Mae Sai i Ruak, amb Myanmar. Per la ciutat de Chiang Rai flueixen el riu Kok i el riu Lao, tributari de l'anterior.
La part oriental de la província és sobretot planera, ja que està situada a les ribes dels rius. Les parts septentrionals i occidentals són relativament elevades; a l'oest hi ha les terres altes de Tailàndia, les Muntanyes de Khun Tan i les Muntanyes de Phi Pan Nam, i al nord hi ha les montanyes de Daen Lao. El punt més elevat de la província és el mont Doi Tung, que està situat a 1.389 metres sobre el nivell del mar.[3] Al capdamunt d'aquesta montanya hi ha el temple Phra That Doi Chom Thong (datat de l'any 911). A prop hi ha l'antiga residència de la princesa mare Somdej Phra Srinagarindra (mare del rei Bhumibol Adulyadej). Gràcies a ella, els grups humans de les montanyes de la zona han deixat de cultivar el cannabis i han fet plantacions d'altres plantes com el cafè, la banana, el coco i la pinya.
La província té 4.585 quilòmetres quadrats de territori forestal, que representa el 39,9% de la província.[1]
Parcs nacionals
La província de Chiang Rai disposa de set parcs nacionals:[4][5]
Parc Nacional de Doi Luang, 1169 km2
Parc Nacional de Lam Nan Kok, 587 km2
Parc Nacional de Mae Puem, 351 km2
Parc Nacional de Phu Sang, 285 km2
Parc Nacional de Khun Chae, 270 km2
Parc Nacional de Phu Chi Fa, 93 km2
Parc Nacional de Tham Luang-Khun Nam Nang Non, 19 km2
Demografia
El 2019, la província, té 1.298.304 habitants, que la situen com la quinzena més poblada de Tailàndia. Té una densitat de població de 113 habitants per quilòmetre quadrat.[2]
La província de Chiang Rai és e territori de diversos grups humans:
Els tais septentrionals (o tais del nord, o tai yuan). Es denominen a si mateixos com khon m(e)ang. El seu territori correspon a l'antic Regne de Lanna, a les nou províncies del nord de Tailàndia.[6] Son originaris de les actuals províncies de Chiang Mai, Lamphun, Lampang i Phrae. Disposen de cases tradicionals de futes decorades.
Els Shan, grup humà de l'Estat de Shan de Myanmar i de la província de Mae Hong Son. Són cultivadors d'arròs, ramaders i comerciants. Tenen artesania com ceràmica, bronze, tèxtil i objectes de fusta.
Els Akha són els més nombrosos dels grups humans de les muntanyes. Provenen del Tibet i del sud de la Xina.
Els lahu (o musor). Són originaris del Yunnan i viuen en zones muntanyenques. Són caçadors i agricultors.
El novembre de 2019, a la província hi ha els següents organismes de govern:[7] l'Organització Administrativa Provincial de Chiang Rai (ongkan borihan suan changwat) i 73 municipis (thesaban). Chiang Rai té l'estatus de ciutat (thesaban nakhon). També hi ha 72 municipalitats de subdistricte (thesaban tambon). Finalment, les zones que no tenen estatus de municipi estan administrades per 70 SAO (Organitzacions Administratives de Subdistricte).
El 1262 es funda la ciutat de Chiang Rai. Aquesta es va convertir en el centre del regne de Lanna en el segle XIII. Posteriorment, la regió va ser dominada ocupada pels birmans fins al 1786.
El 1910 Chiang Rai esdevé província. Abans formava part de la província de Chiang Mai.
La província de Chiang Rai és un lloc de trànsit dels refugiats Rohingya que fugen de Myanmar.[8]
Chang Rai està unida amb Laos i Myanmar per via fluvial mitjançant barques.
La província de Chiang Rai no disposa de ferrocarril. L'estació més propera a la província és la de Chiang Mai.
Les carreteres més importants de la província són l'autopista asiàtica 2 (13.000 km), que uneix Denpasar (Indonèsia) amb Kosravi (Iran), i la ruta asiàtica 3 (7.000 km), que uneix Kentung (Myanmar) amb Ulan-Udè, a Rússia.
Turisme
Chiang Rai és coneguda pels seus paisatges i el seu patrimoni cultural.[10]
El temple Wat Rong Khun (el temple blanc),[11] és la seva atracció més visitada. Aquest temple, construit per Chalermchai Kositpipat, va obrir les portes el 1997.[12] El Triangle Daurat és una de les seves altres atraccions més destacades. És la zona de frontera de Tailàndia, Myanmar i Laos. Entre els altres atractius turístics, en destaquen el Doi Tung Royal Villa (residència de la mare del rei), el museu Baan Dam, el museu de les tribus de les muntanyes i la catarata Khun Korn.[13]
↑Forbes, Andrew, 'The Peoples of Chiang Mai', in: Penth, Hans, and Forbes, Andrew, ''A Brief History of Lan Na'' (Chiang Mai City Arts and Cultural Centre, Chiang Mai, 2004), pp. 221-256.
↑«Number of local government organizations by province». dla.go.th. Department of Local Administration (DLA), 26-11-2019. [Consulta: 10 desembre 2019]. «12 Chiang Rai: 1 PAO, 1 City mun., 72 Subdistrict mun., 70 SAO.»
.jpg)
