Chelsea-Hackney line (projecte)
|
|
|
Epping
|
2007 ruta;
|
|
|
Theydon Bois
|
ramal Epping
|
|
|
Debden
|
de la Central Line
|
|
|
Loughton
|
al nord de Leytonstone
|
|
|
Buckhurst Hill
|
|
|
Woodford
|
|
|
South Woodford
|
|
|
Snaresbrook
|
|
|
Central Line a Woodford via Hainault
|
|
|
|
|
|
Leytonstone
|
|
|
Central Line
|
|
|
Homerton
|
|
|
Hackney Central
|
|
|
Dalston Junction (en construcció)
|
|
|
Essex Road
|
|
|
Angel
|
|
|
King's Cross St. Pancras
|
|
|
Tottenham Court Road
|
|
|
Piccadilly Circus
|
|
|
Victoria
|
|
|
Sloane Square (a reintroduir)
|
|
|
Chelsea(nova estació)
|
|
|
Ramal a Battersea i Clapham
|
|
|
District Line
|
|
|
Parsons Green
|
|
|
|
|
|
Putney Bridge
|
|
|
East Putney
|
District Line
|
|
|
Southfields
|
south of Parsons Green
|
|
|
Wimbledon Park
|
|
|
Wimbledon
|
|
Chelsea-Hackney Line o «Chelney» Line és un projecte de línia de ferrocarril soterrat que circularia de sud-oest de Londres al nord-est. El 2008 el pla s'està desenvolupant per Cross London Rail Links Ltd., que també porten a terme el Crossrail,[1] per això Chelsea-Hackney Line és coneguda com a Crossrail 2.
Història
Pla original
El 1901 es va fer un projecte de línia de metro de sud-oest a nord-est[2] i el 1904 va arribar el projecte de llei al Parlament.[3] Però maniobres polítiques dutes a terme per Charles Yekes, el magnat del metro, va fer acabar tal porjecte.[2]
Plans posteriors
El pla va tornar a sortir a la llum el 1970 per London Transport Board (l'operadora de l'època) abans d'acabar completament la Victoria Line i Fleet Line (actual Jubilee). Dissenyada per disminuir la pressió de passatgers a District, Central i Victoria Line, i per enllaçar dos àrees sense serveis de metro, la ruta sortiria de Wimbledon ramal de District Line fins a Leytonstone, on després enllaçaria ramals de la Central Line.[4] Per raons financeres la línia finalment no es construí.
Estudi de Central London Rail de 1989, ruta que salvaguarda Central London:
- Parsons Green
- Chelsea, King's Road
- Sloane Square
- Victoria
- Piccadilly Circus
- Tottenham Court Road
- King's Cross St. Pancras
- Angel
- Essex Road
- Dalston Junction
- Hackney Central
- Homerton
- Leytonstone[2]
Com que en el projecte de línia la ruta passava a través de les línies King's Cross i King's Road es va proposar el nom "King's Line". Però es va decidir que Jubilee Line era prioritària i el projecte es va posposar.
El 1995, va sorgir una alternativa, l'Express Metro que utilitzaria més vies existents, tindria menys estacions i en via estàndard. La ruta havia d'ésser de East Putney de District Line a l'estació de Victoria; de Putney bridge, Parsons Green i Kings Road; o de Wandsworth Town i Clapham Junction i via Chelsea Harbour i Kings Road o via Battersea.
Una altra versió del projecte va sorgir el 2001 amb menys estacions.[2]
Projecte actual
El 2007, la ruta de 1991 s'ha posat al dia -l'estació de Sloane Square es va treure del projecte i es va decidir prendre el ramal d'Epping des de Leytonstone de la Central Line.[3] Actualment és considerada com el tercer major projecte a la capital després de l'extensió de la East London Line i de Crossrail. I està projectat que l'estació de Sloane Square sigui reincorporada a la ruta.
De les tres rutes al sud-oest de Londres, el districte Londinenc de Kensigton and Chelsea estava a favor de la primera i actualment de la segona ruta.[5] En els projectes actuals, només una estació es construirà sencera, l'estació de Chelsea.
Operadora
Tot i que el projecte l'està desenvolupant Cross London Rail Ltd, la decisió de qui en serà l'operadora no està clar i no se sap si formarà part de la National Rail o del Metro de Londres. Hi ha avantatges i desavantatges en ambdues companyies. El sistema de National Rail, ferrocarril convencional, permet trens més llargs i per tant més capacitat de passatgers, però això significaria que la majoria d'enllaços amb altres estacions s'haurien d'abandonar, sobretot a Piccadilly Circus, i el cost seria major. Com a línia del metro de Londres necessitaria túnels menors i per tant trens més petits, però millors enllaços a Central London i el projecte seria més barat.
Altres propostes
També s'ha proposat una extenció a Northwars que implica reutilitzar la secció de Heights de la Northern Line cap a l'estació d'Alexandra Palace que havia estat projectada com a part de la Northern Line.[6] Un enllaç de Clapham Junction a Victoria via Chelsea Harbour també s'està plantejant. També podria estendre's cap al sud fins a Wimbledon, però això caldria recosntruir l'estació.
Referències
- ↑ «Chelsea-Hackney Line». Crossrail, 04-09-2007. Arxivat de l'original el 2009-03-07. [Consulta: 18 octubre 2007].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Feather, Clive. «Informació tècnica de la Chelsea-Hackney Line». [Consulta: 7 març 2008].
- ↑ 3,0 3,1 «Consulta i revisió de la Chelsea-Hackney line». Department de Transport. Arxivat de l'original el 2008-10-23. [Consulta: 18 octubre 2007].
- ↑ «London Transport tercera tub Line». The Times [Londres], 02-01-1970.
- ↑ «Chelsea-Hackney Line: primer a l'agenda». Royal Borough of Kensington and Chelsea, 01-10-2003. [Consulta: 18 octubre 2007].
- ↑ «Crossrail 2». Always Touch Out. Arxivat de l'original el 2013-01-15. [Consulta: 7 març 2008].