El 1913, després d'haver treballat a la Universitat de Cambridge, Liverpool i al King's College de Londres com a professor, fou nomenat l'any 1913 professor de filosofia natural de la Universitat d'Edimburg, una posició que va mantenir fins a la seva mort.
Va desenvolupar les lleis de dispersió dels raigs X i les lleis que governen la transmissió d'aquests raigs a través de la matèria i l'excitació dels raigs secundaris. L'any 1917, fou guardonat amb el Premi Nobel de Físicapel descobriment de les característiques dels raigs X.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Glover Barkla» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
Forman, Paul. «Barkla, Charles Glover». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 desembre 2019].(anglès)