Charles Delac (Mascara, Algèria, 2 de juliol de 1879 - París, 9 de gener de 1965) va ser un productor de cinema francès.
Biografia
El certificat de naixement de Charles Delac[1] testifica que és el bessó d'una germana anomenada Djamila. La seva identitat que porta especifica que es diu "Chaloum ben Delak" i va néixer el 2 de juliol de 1879.
Ex-estudiant de l'Institut Agronòmic Nacional, Charles Delac és, des de 1911, el director, amb Marcel Vandal,[2] de la societat de producció Le Film d'art, succeint Paul Gavault.
El seu fulletó de registre mostra les seves accions durant la Primera Guerra Mundial. És citat a l'ordre del regiment el 24 de juny de 1917: cap de la secció fotogràfica i cinematogràfica de l'Exèrcit d'Orient de juliol de 1916 a març de 1919, viatja a Sèrbia, Macedònia, Mont Atos i Albània i és un model de consciència, dedicació, coratge i modèstia. Promogut segon tinent l'abril de 1917, va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 28 de desembre de 1918 i va rebre la Creu de guerra. Fou ascendit a subtinent el 17 d'agost de 1919, a tinent el 1922 i deixà l'exèrcit el 1928.
De 1919 a 1937 ell i Vandal van dirigir la societat de producció « Delac, Vandal et Cie ». De 1928 a 1936 també fou president de la « Chambre syndicale de la cinématographie ». Això li va valdre ser promogut el 1938 a comanador de la Legió d'Honor (havia estat condecorat com a gran oficial el 1931 de mans de Louis Lumière). Les seves oficines es trobaven al 63 de l'Avinguda dels Camps Elisis.
El 1935, fou membre del jurat a la 3a Mostra Internacional de Cinema de Venècia. El 1936 va vendre la societat Le Film d'art a Henri Diamant-Berger.[3] A l'exposició internacional de París el 1937, va participar com a president de la secció o del jurat.
El 1948 fou president de Films Marceau[4] i es va integrar a la societat de producció fundada per Adolphe Osso.[5]
Va morir a París, 17è arrondissement, 11 rue Gounod, el 9 de gener de 1965.
Filmografia
Referències
Enllaços externs
.png)
