La distribució de Ceratias holboelli és circunglobal, habitant en aigües tropicals i temperades de tot el món, entre els 67°N i els 45°S. S'han trobat en les zones mesopelágicas i batipelàgiques dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic; no obstant això, sembla no estar present en l'oceà Antàrtic.[1] El rang de profunditat està entre 150 i 3400 m; no obstant això, la seva capturada sol ocórrer entre 400 i 2000 m.
Característiques
Presenta un marcat dimorfisme sexual, ja que les femelles posseeixen una longitud mitjana que ronda els 77 cm (hi ha registres que poden arribar a aconseguir els 120 cm) i els mascles aconsegueixen els 16 cm.[1]
Davant l'enorme diferència de grandària, els mascles es veuen relegats a convertir-se en paràsits de les femelles, veient-se obligats a adherir-se al seu cos per a sobreviure. Una vegada que el mascle s'adhereix a la femella, aquest passa a dependre completament d'ella arribant al punt d'existir continuïtat entre els seus vasos sanguinis i el mascle perd alguns òrgans com els ulls; no obstant això, conserva uns altres —els quals són completament funcionals— com les brànquies, el cor i els ronyons.[2]
Quan aquest parasitisme no ocorre, els mascles aconsegueixen una menor grandària mesurant uns 1,3 cm. A més no arriben a desenvolupar les seves gònades i la seva esperança de vida es redueix a uns pocs mesos. D'altra banda, les femelles que no posseeixen cap mascle adherit a elles tampoc s'arriben a desenvolupar les seves gònades.[2]
La reproducció es dona per ovoviviparitat i les seves larves són planctoniques. Els ous, presumiblement, són continguts en bosses gelatinoses flotants.[1]
Igual que altres lofiformes posseeix un apèndix en la part superior del cap, el qual és únic i pot ser simple o ramificat.[3] Aquest apèndix, anomenat ilicium, és usat per a caçar en generar bioluminescència que atreu les seves preses.[2]