La cera de Carnauba, també anomenada cera del Brasil i cera de palmera, és una cera que s'obté de la palmeraCopernicia prunifera, nativa del nord-est del Brasil als estats brasilers de Piauí, Ceará, i Rio Grande do Norte.[1] Es coneix com la reina de les ceres[2] La cera s'obté collint les fulles i donant-lps cops per treure'n la cera, que posteriorment es refina.
Composició
Els principals components són èsters alifàtics (40%), dièsters d'àcid 4-hidroxicinàmic (21%), àcids ω-hidroxicarboxílics (13%), i alcohols d'àcids grassos (12%).[3]
Usos
Es fa servir en ceres per la indústria de l'automòbil, enllustrat de calçat, productes alimentaris i ceres per a mobles especialment mesclada amb cera d'abella i trementina. També es fa servir per fabricar paper i en les taules de surf combinada amb oli de coco. És hipoal·lergènica i emol·lient i per això apareix en cosmètics. També en pipes fetes de bruc.
En alimentació es fa servir en productes de flequers, xiclets, sucs de fruites i altres.
També es fa servir en farmàcia com cobertura de medicaments.
En electrònica es fa servir en forma d'aerosol per a semiconductors i en explosius.
Característiques
Nombre E de la Unió Europa: E903.
Punt de fusió: 82-86 °C un dels més alts entre les ceres naturals.
Densitat 0,97
Pràcticament insoluble en aigua i etanol, soluble en calent en acetat d'etil i xilè.
Referències
↑Steinle, J. Vernon «Carnauba wax: an expedition to its source». Industrial & Engineering Chemistry, 28, 9, setembre 1936, pàg. 1004–1008. DOI: 10.1021/ie50321a003.
↑Parish, Edward J.; Terrence L. Boos; Shengrong Li. «The Chemistry of Waxes and Sterols». A: Casimir C. Akoh, David B. Min.. Food lipids: chemistry, nutrition, and biochemistry. 2a edició. Nova York: M. Dekker, 2002, p. 103. ISBN 0824707494.
↑Uwe Wolfmeier,Hans Schmidt, Franz-Leo Heinrichs, Georg Michalczyk, Wolfgang Payer,Wolfram Dietsche, Klaus Boehlke, Gerd Hohner, Josef Wildgruber "Waxes" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2002. doi:10.1002/14356007.a28_103