Centropogon australis

Infotaula d'ésser viuCentropogon australis Modifica el valor a Wikidata

Exemplar de Nova Gal·les del Sud Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereCentropogon
EspècieCentropogon australis Modifica el valor a Wikidata
(White, 1790)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Cottus australis (White, 1790)
  • Scorpaena jacksoniana (Quoy & Gaimard, 1824)[4]
  • Tetraroge bellona (De Vis, 1884)[5]
  • Tetraroge hamiltoni (De Vis, 1884)[3]

Centropogon australis és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.[6][7]

Etimologia

Centropogon deriva dels mots grecs κέντρον (kéntron, fibló) i pogon (barba),[8] mentre que l'epitet llatí australis (austral) fa referència al seu lloc de procedència meridional o australià.[9]

Descripció

Fa 15 cm de llargària màxima.[10] 15-16 espines i 7-9 radis tous a l'única aleta dorsal. 3 espines i 5 radis tous a l'anal. 26-27 vèrtebres. Presència d'una gran espina horitzontal sota l'ull. Origen de l'aleta dorsal just darrere de la vora posterior dels ulls. 16 espines dorsals verinoses (les quals causen sovint picades doloroses als pescadors[11][12] i poden ser alleujades mitjançant la immersió en aigua calenta).[13] Línia lateral contínua. Aletes pectorals amb cap espina i 14-14 radis tous. 1 espina i 5-5 radis tous a les aletes pelvianes.[14]

Alimentació i depredadors

El seu nivell tròfic és de 3,39.[15] És depredat per Sillago analis.[16]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí i d'aigües salabroses, associat als esculls (entre 1 i 30 m de fondària)[11] i de clima subtropical (25°S-38°S),[17] el qual viu al Pacífic occidental:[18] les praderies marines dels estuaris, badies costaneres i esculls costaners poblats per esponges[17] d'Austràlia[19] (des del sud de Queensland[20] fins a Nova Gal·les del Sud i l'est de Victòria).[13]

Observacions

És verinós per als humans,[17] el seu índex de vulnerabilitat és moderat (35 de 100),[21] no té cap mena d'importància comercial (tot i que sovint és capturat per les xarxes d'arrossegament)[12] i acostuma a descansar sobre el fons del mar en grups nombrosos.[22]

Referències

  1. ↑ Günther, A., 1860. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, Carangidae, Xiphiidae. British Mus., Londres. Catalogue of the fishes in the British Museum. V. 2: i-xxi + 1-548.
  2. ↑ White, J., 1790. Journal of a voyage to New South Wales with sixty-five plates of non descript animals, birds, lizards, serpents, curious cones of trees and other natural productions. Voyage N. S. W.: 1-297, Pls. 1-65.
  3. ↑ 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ Quoy, J. R. C. i J. P. Gaimard, 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. 192-401. [1]
  5. ↑ De Vis, C. W., 1884. New Australian fishes in the Queensland Museum. Part II. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales, vol. 9 (pt 3): 453-462. [2]
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  8. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
  9. ↑ 2015 WordSense.eu Dictionary (anglès)
  10. ↑ Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  11. ↑ 11,0 11,1 Neira, F. J. i D. M. Furlani, 1998. Scorpaenidae: scorpionfishes. P. 140-149. A: F. J. Neira, A. G. Miskiewicz i T. Trnski (eds.). Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p. Pàgs. 142-143.
  12. ↑ 12,0 12,1 Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p. Pàgs. 2308 i 2311. [3][Enllaç no actiu]
  13. ↑ 13,0 13,1 Australian Museum (anglès)
  14. ↑ Morphology Data of Centropogon australis - FishBase (anglès)
  15. ↑ Sea Around Us (anglès)
  16. ↑ Organisms Preying on Centropogon australis - FishBase (anglès)
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 FishBase (anglès)
  18. ↑ Species in Pacific Ocean - FishBase (anglès)
  19. ↑ Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. Pàg. 439.
  20. ↑ Johnson, J. W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2): 709-762. Pàg. 727.
  21. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  22. ↑ The Atlas of Living Australia (anglès)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata