PROFILPELAJAR.COM

Centre Demòcrata Humanista
	;
Dades
Tipus	partit polític ; pàgina de Wikimedia duplicada permanentment
Ideologia	democràcia cristiana ; Doctrina Social de l'Església ; humanisme cristià
Alineació política	centrisme ; centredreta
Història
Creació	18 maig 2002
Data de dissolució o abolició	17 març 2022
Reemplaçat per	Els Compromesos
Governança corporativa
Presidència	Joëlle Milquet (1999–2011); Benoît Lutgen (2011–2019); Maxime Prévot (2019–2022)
Altres
Color

Centre Democràtic Humanista (CDH) era de 2002 a 2022 un partit polític belga francòfon.

Història

És l'hereu llunyà del Partit Catòlic de l'entreguerres, i després Partit Social Cristià francòfon, fundat el 1968 quan l'unitari Parti Social Chrétien-Christelijke Volkspartij (PSC-CVP) es va escindir arran dels incidents a la Universitat Catòlica de Lovaina.^[1] Aquest PSC el 2002 es va desconfessionalitzar i treure qualsevol afiliació religiosa en el nom.

El PSC, partit predecessor va patir un fort descrèdit per participar en el govern de Jean-Luc Dehaene (1940-2014), arran dels escàndols de Marc Dutroux i de l'oli contaminat amb dioxina,^[2] incorporat en el farratge d'aviram, cosa que provocà un fort descens a les eleccions legislatives belgues de 1999.^[3]^[4] Va ser la primera vegada des del govern socialista-liberat de Achille Van Acker IV (1954-1958) que els partits de l'anomenada «família demòcrata cristiana» van ser superades per la família socialista i liberal i es van trobar a l'oposició.^[4] Paul Vanden Boeynants va dimitir com a president del Partit Social Cristià després dels mals resultats a les eleccions legislatives belgues de 1981, sent succeit per Gérard Deprez.^[5]

Això va provocar un procés de reforma interna que va culminar el 2001 en un canvi de romb i l'adopció de la Charte de l'humanisme démocratique^[6] («Carta fundacional de l'Humanisme Democràtic»), d'inspiració humanista cristiana.^[7] Es vol distingir de l'egoisme liberal, del materialisme socialista i de l'écologisme monotemàtic així com unir les persones de bona voluntat, independentment de llur religió o orígens. Preconitza una defensa de valors compartits i de solidaritat,^[8] inspirat en l'obra de Laurent de Briey.^[9] La secularització ha fet que la religió ja no funciona com a argamassa per unir en un sol partit obrers i empresaris, homes i dones, rics i pobres…^[10] Tot i això encara no reïx a desfer-se dels interdits de l'Església catòlica: s'oposa a la depenalització de l'eutanasia (2002), al matrimoni per a tots (2003) i a l'adopció per parelles del mateix sexe.^[11]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2003 va quedar a l'oposició, però a les eleccions regionals belgues de 2004 va retornar al govern de Brussel·les i a Valònia amb el Partit Socialista (PS) i Ecolo. A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 10 diputats i 2 senadors.^[12]^[13] L'1 de setembre de 2011 Joëlle Milquet, cada cop més disputada internament va cedir la presidència del partit al seu col·laborador Benoît Lutgen. L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), CDH i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.^[14] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern.

Lutgen va aconseguir limitar la caiguda a les eleccions federals i autonòmiques del 2014 i entra als governs de Brussel·les i Valònia,^[15] el CDH es va embarcar en les majories amb, entre d'altres, el PS, però no ho fa al govern federal encapçalat per Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA).^[15] El 19 de juny del 2017 el partit va sortir dels governs de coalició amb els socialistes valons, esquitxats per afers de corrupció.^[15]

En 2019 Benoît Lutgen va renunciar a la presidència del partit per deixar pas a Maxime Prévot.^[16] El març 2022 el partit es va reorganitzar altra vegada perconvertir-se en Les Engagés (LE, ‘Els Compromesos’).

Resultats electorals

Cambra de Representants

Eleccions legislatives belgues
Any	Lider	Vots	%	+/-	Escons	+/-	Govern
1971		327,393	6,2 / 100		15 / 212		Coalició
1974		478,209	9,1 / 100		22 / 212	7	Coalició
1977		545,055	9,8 / 100		24 / 212	2	Coalició
1978		560,440	10,1 / 100		25 / 212	1	Coalició
1981		390,896	6,5 / 100		18 / 212	7	Coalició
1985		482,254	7,9 / 100		20 / 212	2	Coalició
1987		491,908	8 / 100		19 / 212	1	Coalició
1991		476,730	7,7 / 100		18 / 212	1	Coalició
1995		469,101	7,7 / 100		12 / 150	6	Coalició
1999		365,318	5,9 / 100		10 / 150	2	Oposició
2003		359.660	5,5 / 100		8 / 150	2	Oposició
2007	Joëlle Milquet	404,077	6 / 100		10 / 150	2	Coalició
2010	Benoît Lutgen	360,441	5,5 / 100		9 / 150	1	Coalició
2014	Benoît Lutgen	336,281	5 / 100		9 / 150	=	Oposició
2019	Maxime Prévot	250,861	3,7 / 100		5 / 150	4	Suport extern (2020)
2019	Maxime Prévot	250,861	3,7 / 100		5 / 150	4	Oposició (2020–2022)

Senat

Any	Vots	%	Escons	+/-
1971^[a]	1,547,853	29.7	22 / 106
1974	430,512	10.0	10 / 106
1977	522,613	9.5	11 / 106	1
1978	535,939	9.8	12 / 106	1
1981	414,733	6.9	8 / 106	4
1985	475,119	7.9	10 / 106	2
1987	474,370	7.8	8 / 106	2
1991	483,961	7.9	9 / 106	1
1995	434,492	7.3	3 / 40	6
1999	374,002	6.0	3 / 40	=
2003	362,705	5.5	2 / 40	1
2007	390,852	5.9	2 / 40	=
2010	331,870	5.1	2 / 40	=
2014	N/A	N/A	4 / 60	2
2019	N/A	N/A	2 / 60	2

↑ En coalició amb Cristià Democràtic i Flamenc.

Regional

Parlament de Brussel·les

Any	Vots	%		Escons	+/-	Govern
Any	Vots	F.E.C.	Overall	Escons	+/-	Govern
1989	51,904		11.9 (#4)	9 / 75		Coalició
1995	38,244		9.3 (#3)	7 / 75	2	Oposició
1999	33,815	14.1 (#4)	7.9 (#4)	6 / 75	1	Oposició
2004	55,078	14.1 (#3)	12.1 (#3)	10 / 89	4	Coalició
2009	60,527	14.8 (#4)	13.1 (#4)	11 / 89	1	Coalició
2014	48,021	11.7 (#4)	10.4 (#4)	9 / 89	2	Coalició
2019	29,436	7.6 (#6)	6.4 (#6)	6 / 89	3	Oposició

Parlament de Valònia

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1995	407,741	21.6 (#3)	16 / 75		Coalició
1999	325,229	17.1 (#3)	14 / 75	2	Oposició
2004	347,348	17.6 (#3)	14 / 75	= 0	Coalició
2009	323,952	16.1 (#4)	13 / 75	1	Coalició
2014	305,281	15.2 (#3)	13 / 75	= 0	Coalició
2019	223,775	11.0 (#4)	10 / 75	3	Oposició

Parlament Europeu

Any	Vots	%		Escons	+/-
Any	Vots	F.E.C.	Overall	Escons	+/-
1979	445,912	21.2 (#2)	8.2	3 / 24	Nou
1984	436,108	19.5 (#3)		2 / 24	1
1989	476,795	21.3 (#3)	8.1	2 / 24	=
1994	420,198	18.8 (#3)	4.9	2 / 25	=
1999	307,912	13.3 (#4)	4.9	1 / 25	1
2004	368,753	15.2 (#3)	5.7	1 / 24	=
2009	327,824	13.3 (#4)	5.0	1 / 22	=
2014	276,879	11.4 (#4)	4.1	1 / 21	=
2019	218,078	8.9 (#5)	3.2	1 / 21	=

Referències

↑ Delwit, Pascal. La vie politique en Belgique de 1830 à nos jours (en francès). 4a edició. Brussel·les: Éditions de l'Université de Bruxelles, setembre 2022.
↑ Rosenzweig, Luc «Le scandale de la dioxine provoque la défaite de la Coalició sortante» (en francès). Le Monde, 15-06-1999.
↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Jean-Luc Dehaene» (en castellà). Cidob, 07-12-2016. [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ ^4,0 ^4,1 Wynants, Pau «Du PSC au CDH I. 1981-1999». Courrier hebdomadaire du CRISP, núm. 1889, 2005, pàg. 5-51. ISSN: 0008-9664.
↑ Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 270 [Consulta: 22 juny 2024].
↑ «Charte de L'humanisme Démocratique» (pdf) (en francès). CDH, 2002. [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ Milquet, Julien «Qu’est-ce que l’humanisme démocratique ?» (en francès). Citoyenneté & Participation, 3-2013 [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ Milquet, 2013, p. 1.
↑ Briey, Laurent de. Le sens du politique: essai sur l'humanisme démocratique (en francès). Editions Mardaga, 2009. ISBN 978-2-8047-0010-2.
↑ Wynants, 2005, p. 50-51.
↑ Denis, Loïs «Pourquoi le cdH est-il devenu Les Engagés?» (en francès). Moustique & La Libre Belgique, 13-03-2022.
↑ «Resultaat Kamer van Volksvertegenwoordigers 10 juni 2007» (en neerlandès, alemany, francès). Servei públic federal d'afers interiors (IBZ). [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ Wynants, Paul «L'évolution du CDH (2004-2011). I. Juin 2004-décembre 2007». Courrier hebdomadaire du CRISP, n° 2131-2132, 2012, pàg. 1-79.
↑ «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
↑ ^15,0 ^15,1 ^15,2 «Démission de Benoît Lutgen: retour sur une présidence mouvementée (vidéos)» (en francès). RTVF, 16-01-2019. [Consulta: 3 juliol 2024].
↑ D’Alimonte, Bruno. «Benoît Lutgen: «J’ai pris ma décision en sachant que Maxime Prévot est prêt à prendre ma succession»» (en francès). Le Soir, 16-01-2019. [Consulta: 28 juny 2024].