El Centre Catalanista Gent Nova va ser una entitat cultural i política catalanista de Badalona, adherida a la Unió Catalanista, fundada el 1899 i dissolta el 1921 per donar lloc a l'Orfeó Badaloní. Va tenir una notable importància cultural i social a la ciutat i reconegut prestigi entre els badalonins. En el seu si es van promoure diverses activitats com sardanes, vetllades musicals, conferències, entre d'altres, i també iniciatives polítiques, com les candidatures a les eleccions locals de 1905 i 1911, la primera per desbancar el caciquisme de l'Ajuntament i la segona en harmonia amb el moviment de Solidaritat Catalana.
El centre tenia va tenir com a símbol un estendard, obra de Joan Amigó i Barriga,[3] una obra a cavall entre elements clàssics, medievals i modernistes.[4] Com a portaveu del centre va publicar durant dinou anys un quinzenari, anomenat Gent Nova, escrit íntegrament en català,[5] que cobria notícies d'àmbit general i local, del moviment catalanista, a més d'incloure obres literàries.[6]
Activitats
El centre es va consolidar en l'associacionisme local, l'entitat va esdevenir majoritària i va gaudir d'un gran prestigi social a la ciutat. S'hi feien diverses activitats i seccions: agrupació sardanista, secció femenina, vetllades musicals i dramàtiques, conferències sobre nacionalisme, literatura o astrologia, entre d'altres.[7] Per exemple, l'agrupació sardanista, creada el 1907, va organitzar, durant la Festa Major de Badalona d'aquell any, el primer concurs de colles sardanistes celebrat a la ciutat, amb molt d'èxit.[8] Durant les primeres dècades de segle XX també va ser afí a l'esperantisme i es va fer ressò dels intents de promoció de l'esperanto a Badalona.[9]
Participació política
En l'àmbit polític va promoure candidatures electorals a l'Ajuntament de Badalona. La primera va ser el 1905 per tal de desbancar el caciquisme del consistori,[10] que es va vincular a la Lliga Regionalista, i que va comptar amb candidats coneguts a la ciutat i sense vinculació emb el caciquisme. La candidatura va ser un èxit i va suposar l'accés a l'alcaldia de Martí Pujol, un conegut catalanista que havia estat representant badaloní a l'assemblea de les Bases de Manresa.[11] Anys més tard, el 1911 va promoure la candidatura Solidaritat Badalonina, reproduint el model de Solidaritat Catalana a Catalunya, que va agrupar persones de dreta i esquerra per tal de barrar el pas al Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, que de nou va ser un èxit i va retornar Martí Pujol a l'alcaldia.[12]
Fusió a l'Orfeó Badaloní
Arran de dissensions internes per l'evolució ideològica de l'entitat a postures moderades, es va possibilitat la fusió amb una entitat considerada més conservadora com l'Orfeó Badaloní, el juny de 1921.[2] Aquesta entitat orfeonista es va convertir en la successora del centre catalanista i va passar a ocupar el seu local del carrer del Canonge Baranera. Molts socis de Gent Nova van adherir-se a la nova com a socis protectors.[13]
↑García Pons, Enrique. Historia de la prensa badalonesa (1868-1939) (en castellà). Badalona: Departament de Cultura, Ajuntament de Badalona, 1979, p. 68-71.
↑Soler i Amigó, Joan; Rubio Juliana, Marcel. OB 90. 90 anys de l'Orfeó Badaloní. Badalona: Ajuntament de Badalona, 2011, p. 13-15.
Bibliografia
Bargalló Pi, Antoni «La senyera de Gent Nova de Badalona». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 3a època, núm. 17, 2006, pàg. 89-96.
