Cent poetes, cent poemes[1] (també traduït com Cent poetes, un poema cadascú, és una popular antologia de poemes japonesos d'estil Hyakunin Isshu (百人一首), literalment 'cent persones, un poema', feta sobre poemes compilats en el perÃode Kamakura.[2][3] Procedeix sobretot de les principals antologies del perÃode Heian. Quasi tan important com els poemes en si és el criteri de selecció del compilador principal, el poeta Fujiwara no Teika (s. XIII).
Són poemes breus, anomenats tanka, de cinc versos de 5,7,5,7 i 7 sÃl·labes, dels quals els tres primers plantegen un tema que se sol resoldre en els dos últims. Es difongueren enormement durant el perÃode Edo en forma de joc de cartes en dues baralles (una amb els poemes sencers i l'altra només amb els finals), en què cal escoltar els tres primers versos d'un poema, i cada jugador havia de tractar d'associar-los rà pidament amb la carta en què estaven escrits els dos darrers versos.
Açò feu que l'antologia fos tan popular, fins i tot en les edicions tardanes.
Referències
