El censor és la professió o l'encàrrec de la persona que ha de vetllar per la conducta dels altres, l'observança dels estatuts en una comunitat, una societat, país.[1] Quan es tracta de la llibertat d'expressió és l'ofici de les persones que en nom del poder efectuen la censura.
Durant el franquisme,[2] els censors es carregaven de tallar pàgines de llibres i revistes, o emmascarar amb negre imatges o texts que atacaven el règim, la moral, els ministres o el dogma[3][4] o de manera més subtil, en vetllar i «netejar» preventivament obres o traduccions en col·laboració amb els autors i traductors.[5] Bon nombre de traduccions d'aleshores subsisteixen fins avui, doncs, l'únic que va desaparèixer el 1978 a la transició, no és la censura, però només els censors.[6]
A l'església catòlica, el censor librorum (censor de llibres) havia de controlar llibres o manuscrits per autoritzar la seva publicació (imprimàtur) o per prohibir-lo i posa'l a l'Index Librorum Prohibitorum.
Referències
- ↑ «Censor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Buck, Tobias «Spain fails to turn page on Franco’s legacy of censorship» (en anglès). The Financial Times, 23-09-2016 [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ Fabra, Jordi Sierra i. La mort del censor. Barcelona: Ara Llibres, 2013-07-23. ISBN 9788415645245.
- ↑ Marimon, Sílvia «El triomf pòstum de la censura franquista». Ara, 10-12-2012.
- ↑ Pegenaute, Luís «Censored Translations in Franco's Spain» (en anglès). TTR: Traduction, Terminologie et Redaction, 1-2002.
- ↑ Bonada, Lluís «Censura franquista sobre l'edició i la traducció». ElTemps, 1720, 28-05-2017.
Bibliografia
