El cementiri d'Arenys de Mar, també conegut com a cementiri de Sinera, és el cementiri municipal d'Arenys de Mar. Es troba davant la mar, al capdamunt del Turó de la Pietat, a ponent de la població. És un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis. Va ser glossat pel poeta Salvador Espriu (que el batejà com a Cementiri de Sinera, invertint les lletres del nom de la vila), i el poemari Cementiri de Sinera duu el seu nom.[1]
Constitueix un conjunt d'art funerari de gran interès artístic, amb sepulcres i panteons d'època modernista projectats i esculpits durant les dues primeres dècades del segle xx. S'hi troben panteons d'estils diversos i modernistes, com el panteó d'Iu Bosch, de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i obres escultòriques de notable bellesa, d'artistes modernistes de renom com ara Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.
El cementiri d'Arenys de Mar és el resultat de tres fases constructives successives, des de mitjan segle xix fins a la segona dècada del segle xx, que han conformat tres sectors amb caràcter i composició diferents però que mantenen un equilibri harmònic i ambiental que constitueix un dels valors més rellevants d'aquest cementiri.[2]
El sector nord està conformat per un bloc de nínxols adossats a les tanques del cementiri. Els espais restants estan ocupats per vials i per sepultures.
En el sector central hi ha ubicada la capella i la major part de les sepultures amb els elements escultòrics més rellevants, tot amb una composició simètrica en la qual el passadís central i la capella se situen en l'eix de l'accés principal.
El sector sud està configurat per trams de nínxols adossats a les parets laterals de les façanes est i oest. A la façana principal, on està situat l'accés, es troben adossades les dependències annexes i de serveis del cementiri. L'espai central està enjardinat sòbriament amb xiprers i una composició simètrica de vials.
Destaca la riquesa ornamental de les escultures, tombes i sepultures en contrast amb l'austeritat cromàtica en què predomina el color verd dels xiprers amb el blanc dels murs i peces de marbre i els colors clars de les pedres ornamentals. I, sobretot, la memòria del poeta Salvador Espriu, que va mitificar aquest indret en la seva obra Cementiri de Sinera, i que va voler ser-hi enterrat.
Béns mobles
La declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, comprèn també uns béns mobles vinculats al cementiri.[2]
↑Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Cementiri d’Arenys de Mar». Arxivat de l'original el 2023-08-19. [Consulta: 19 agost 2023].
