Celsa Agniel de Fonfrede i Blázquez-Dávila (Ateca, Saragossa, 20 de maig de 1851 - Sevilla, 20 de març de 1929) va ser una ramadera espanyola, propietària de la Ganadería de Concha y Sierra de casta vazquenya.[1]
Es comenta que Blasco Ibáñez es va basar en els seus amors, concretament el que va tenir amb el torero El Espartero, per a escriure la seva famosa novel·la Sangre y arena.[cal citació]
La seva filla Pilar García Agniel de Fonfrede es va casar amb Joaquín Pareja Obregón Sartorius, fill del VII comte de la Camorra. El seu fill va ser Manuel Pareja Obregón compositor de la Salve rociera.[2] Així mateix, és besàvia del cantautor Arturo Pareja Obregón, compositor de Cantinero de Cuba, entre altres, i del pianista Joaquín Pareja-Obregón de los Reyes.[cal citació]