Inicialment vinculada al Partit Ortodox, després del cop d'Estat de 1952 es va unir a la lluita insurreccional i va treballar des de la ciutat de Manzanillo per a preparar el desembarcament del Granma, organitzant una xarxa de col·laboració entre els camperols per donar suport a la revolució fins que el 19 de març de 1957 va unir-se a la lluita a Sierra Maestra. Des d'allà, va organitzar un escamot femení conegut com "Les Marianes", en honor de Mariana Grajales. També va servir d'enllaç amb periodistes i va arribar a ser la dona més buscada del país.[4]
Després del triomf de la revolució, va mantenir un perfil polític més aviat baix, però va ser nomenada Secretària de la Presidència del Consell de Ministres de Cuba (1962-1976) i Ministra de la Presidència.
Va morir d'un càncer de pulmó a l'Havana l'11 de gener de 1980. L'any 1990 es va inaugurar un petit museu en la que va ser la seva casa natal a la ciutat de Media Luna, que testimonien la seva participació i la de la seva família en la guerra.[5][6]