És l'església principal de l'Exarcat Apostòlic grec d'Istanbul (Exarchatus Apostolicus Constantinopolitanus) que va ser creat el 1911 amb parts del territori de l'Imperi Otomà i es va afiliar a la seva administració al Vicariate de ritu llatí el 1999. És l'església grecocatòlica més gran d'Istanbul. Es va començar a construir el 1867 i va ser oberta al culte el 1880. Construïda amb un estil neo-barroc l'interior de l'església és ple de pintures i mosaics. Fou danyada durant el Pogrom d'Istanbul del 6 i 7 de setembre de 1955 contra ciutadans grecs. Romangué tancada durant molts anys però després de dos anys de restauració fou reoberta el 2003.[2]
És una de les tres catedrals catòliques de la ciutat que té diferents catedrals a causa dels diversos ritus i costums entre les seves comunitats. Les altres dues són la Catedral de Santa Maria de Sakızağaç que segueix el ritu armeni i la Catedral de l'Esperit Sant de ritu llatí.
