El castell estava situat al puig de Sant Amanç entre Saltor i Bruguera. Resten el topònim al puig de Sant Amanç i un claper de pedres bé que sense cap característica. Només es coneix per la documentació.[1]
Història
El castell de Pena apareix documentat per primera vegada l'any 1024, a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Ogassa; en aquell moment el senyor del castell era Joan Oriol, el qual, l'any 1073 cedí la parròquia i el castell al monestir de Sant Joan de les Abadesses però es reservà la castlania i altres drets. La família Oriol prengué el nom de la baronia de Sales, de la qual eren senyors, i continuaren posseint drets al castell de Pena i a Ogassa, mentre que la castlania romangué en mans de Guillem Gaufren d'Espasén i els seus descendents, que eren una branca lateral de la família, tot reconeixent la senyoria dels abats del monestir.[1]
El 1334, l'abat Ramon de Bianya encomanà la batllia del terme de Pena i del castell a Pere de Ribes. A partir d'aquest moment el castell perdé protagonisme en favor de les parròquies del terme.[1]
Referències
↑ 1,01,11,2«Castell de Pena». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
