L'edifici conserva elements romànics, dels segles xii i xiii.[2] Amb el pas del temps l'antiga torre medieval va esdevenir residència senyorial. L'edifici actual conserva elements sobretot del segle xv, d'època gòtica.[2] En aquell moment, el castell era un casal fortificat i emmurallat, amb una torre de defensa adossada.[3]
Vista des del camí d'accés
Durant el segle xix, el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval imperant a l'època, molt evident a la façana lateral que dona a Barcelona.[2] Les reformes varen transformar totalment la fesonomia de l'edifici, deixant l'aspecte actual de castell romàntic amb muralles i merlets i torres; en destaca la col·locació d'alguns elements gòtics i romànics, per exemple finestres, pertanyents al destruït castell de Sant Martí de Centelles, propietat de la mateixa família.[3][2] Del mateix castell també és originari l'escut dels Centelles que es conserva a Cal Comte.[4]
L'interior conserva mobles, pintures i altres béns històrics salvats del saqueig de 1936. En destaca el pati i la capella del Sant Crist, que conserva una talla de Ramon Amadeu i un crucifix restaurat per Frederic Marès.[3]
La seva finca, estigué tradicionalment dedicada a l'agricultura i, en part, com a jardí romàntic. Alguns espècimens centenaris han estat catalogats per la Diputació de Barcelona.[3]
Història
Probablement construït sobre una antiga vil·la romana, el castell està situat a la vall de Pomar; no gaire lluny s'hi trobaren unes tombes olerdolanes.[5] Està documentat com alou des de l'any 1030.[6] Aquesta data s'ha relacionat amb l'adquisició del lloc per part del bisbe de Girona Godmar III el 989.[2] S'ha especulat que el nom del bisbe Godmar pogués ser l'origen del nom del barri de Pomar,[7] però aquesta hipòtesi ha estat descartada per raons etimològiques.[8]
A partir del segle xii és el moment en què també s'acostuma a datar la capella del Sant Crist, encara que les successives reformes i la falta de documentació i de prospeccions arqueològiques han fet impossible especificar la data real de llur bastiment.[9]
Posteriorment, l'alou passà a la nissaga dels Blanes-Centelles, que l'adquireixen l'any 1402[10], i d'aquesta família en deriva la conversió i la denominació del seu territori com Quadra de Blanes.[11]
Jugadora al camp de Pitch & Putt, amb el castell de fons.
Ús actual
El castell i els seus terrenys continuen pertanyent a la mateixa família, que l'empra de domicili particular. Tanmateix, després que els darrers masovers abandonessin els conreus, es proposà la conversió dels terrenys de les antigues terrasses de conreu en un camp de Pitch and Putt. El nou camp es construí i inaugurà el 1997.[10]
Referències
↑«Castell de Godmar». Patrimoni.gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 agost 2013].
.jpg)
.jpg)
