Aquesta fortificació actualment resta en runes i només queden en peu murs de maçoneria ordinària arrebossada, amb alguns carreus a les bases (més reforçades) i cantonades. Els murs, amb espitlleres, formen un recinte petit i estret. El lloc és un veritable niu d'àligues, de molt difícil accés, car no hi ha camí ni sendera i està situat a la cota més alta del coll de Som (251 m), des d'on es domina una àmplia panoràmica de la vall de l'Ebre, sobre l'assut de Xerta-Tivenys.[1]
Història
És en un lloc estratègic on alguns situen l'antiga vila medieval de Som.[1]
Actualment només s'aprecien runes de les fortificacions i del punt d'observació sobre el riu i la vall, dels segles XIX (Guerres Carlines) i XX (Guerra Civil).[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Castell de Coll de Som». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
«Castell de Coll de Som». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.