Castell d'Escart
Dades
Tipus	Castell
Construcció	Segle XI
Característiques
Estil arquitectònic	Art romànic
Altitud	1.200 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà)
Localització	Escart
42° 32′ 42″ N, 1° 08′ 06″ E / 42.54489°N,1.13488°E / 42.54489; 1.13488

El Castell d'Escart, o de Sant Julià d'Escart, és al damunt i al nord del poble d'Escart, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, en territori de l'antic municipi d'Escaló.

És damunt i al nord del poble, a llevant del cementiri. No en queden gaires restes, però s'hi poden veure restes de murs en un pla d'uns 17 metres de llargària, on devia haver-hi un edifici quadrangular, del qual no se'n sap res, mentre no s'hi facin les necessàries^[1] excavacions arqueològiques.

El castell d'Escart formava part de la línia defensiva de l'entrada a la Vall d'Àneu des de migdia, tot i que pertanyia a l'abadia de Santa Maria de Gerri. El 1079 se n'apoderà el comte Artau I de Pallars Sobirà per tal de defensar la vall de les escomeses de les forces del Comte d'Urgell, però el restituí dos anys després a l'abat de Gerri. Es complementava amb el Castell d'Escaló, la Torrassa, el Castellot d'Estaís, i els castells de Llort, Castell de Berrós i Llavorre, el conjunt dels quals constituïa la porta d'accés a la Vall d'Àneu.

• Bolòs i Masclans, Jordi; Busqueta i Riu, Joan-Josep; Puigferrat i Oliva, Carles. «Castell d'Escart». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Escaló». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

• El Castell d'Escart en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya