La castanyola o saputa (Brama brama) és un peix marí semblant al besuc però més comprimit lateralment, teleosti, de la família dels bràmids i de l'ordre dels perciformes.[1] La castanyola és l'única espècie de la seva família que viu en les aigües dels Països Catalans.[2]
Té una talla màxima de 70 cm i pesa fins a 6 kg. El cos és oval amb el dors bastant alt i comprimit lateralment, amb una línia lateral que segueix el perfil del cos. Té un front bombat i un rostre molt curt que confereixen al seu cap un perfil arrodonit, amb ulls molt grossos.[6] És de color gris blavós i, de vegades, quasi negre. Al cap i a les pectorals apareix una taca daurada.[7]Morro molt curt amb una boca és ampla i està inclinada quasi verticalment. Interior de la boca fosc. La mandíbula inferior és prominent i les dents són curtes i fortes.[8]
L'aleta dorsal és llarga i a la part anterior és on hi ha els radis espinosos més llargs. L'anal és llarga. Les pectorals són bastant llargues i arriben fins a la meitat de la dorsal. Les pèlviques són les més petites. La caudal és bifurcada. El ventre és platejat.
Menja petits peixos, calamars, gambetes, pops i sípies. S'agrupa en petites moles i les migracions depenen de la temperatura de l'aigua. A l'estiu es pot trobar més a prop de la costa.[6]
Al Mediterrani es reprodueix a l'estiu, d'agost a setembre. És una espècie cosmopolita de mars temperats i càlids, però a l'hora de reproduir-se requereix una temperatura major de 20 °C.
Pesca i consum
Castanyola
És un peix semigràs, del qual la és molt apreciada.[9] Es captura amb palangres de superfície o de fons, tresmalls i arts d'encerclament i d'arrossegament. La talla mínima legal de captura és de 16 cm.[2] Té un elevat contingut proteic, però no arriba a ser un peix blau (que té més del 5% de greixos). Té vitamines de diferents tipus, però sobretot B12. També és ric en minerals com fòsfor, magnesi i potassi.[3] A les Pitiüses és poc apreciada perquè sol portar paràsits inclosos en la massa muscular, que tanmateix no són perillosos des del punt de vista sanitari.[5] Se'n pesquen pocs als País Valencià.[10]
↑ 2,02,1«Castanyola». Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural – Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2021. [Consulta: 5 agost 2021].
↑ 6,06,1de Sostoa, Adolf; Casals, Frederic; et alii. «Els bràmids: castanyola». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Fundació Enciclopèdia.
↑Mas Ferrà, Xavier; Canyelles Ferrà, Xavier. Peixos de les Illes Balears. 1. ed. Mallorca: Editorial Moll, 2000, p. 161-162 (Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13). ISBN 84-273-6013-4.
↑«Castanyola». Catàleg de peixos de la Costa Brava. Museu de la Pesca, s.d. [Consulta: 5 agost 2021].
↑El 2020 se'n van pescar al País Valencià 766 kg, poc o gaire en comparació amb les 6000 tones d'anxova. «Peix fresc procedent de pesca extractiva». Comercialització per espècies. Generalitat Valenciana. [Consulta: 5 agost 2021].
.svg){kind=icon}
