Anomenat familiarment Caver,[5] Verdaguer fou pilot oficial de Bultaco durant tota la seva carrera, començant a destacar en la disciplina del trial i guanyant-ne el Campionat de Catalunya el 1966. Ben aviat canvià a l'enduro, guanyant nombroses proves estatals tot pilotant les seves Matador, model en el desenvolupament del qual jugà un important paper.[7] Pilot de gran resistència, guanyà el seu primer campionat (el de 1968) després d'haver estat l'únic participant a aconseguir acabar la dura prova celebrada a Navacerrada, sota unes condicions climatològiques especialment adverses.[8]
Competí també als Sis Dies Internacionals i seguí el Campionat d'Europa, on participant en la mítica Valli Bergamasche feu amistat amb diversos pilots italians.[9] Més tard, aprofità els seus contactes amb aquests pilots per aconseguir que alguns d'ells (Franco Dall'Ara i Giuseppe Signorelli entre d'altres) participessin en els 2 Dies Internacionals Tot Terreny de L'Espluga de Francolí.[9] Aquesta prova, organitzada pel Reial Moto Club de Catalunya, es disputà durant els anys 70 i 80 pels voltants seu poble natal,[1] essent una de les proves d'enduro més prestigioses del calendari internacional, cèlebre per la seva duresa.[10] D'ençà de 1971, els "2 Dies" passaren a puntuar per al Campionat d'Europa, i durant força anys el director i màxim responsable en fou el mateix Verdaguer.[9]
↑Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353.
↑Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 134. ISBN 84-315-12210.
