La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana. La dinastia va rebre el nom d'Esteve Nemanja que en va ser el fundador i descendent de la Casa Vojisavljević (en català: Voyisavllevitx). La dinastia va tenir onze monarques i va tenir continuïtat en la Casa Lazarević (en català: Lazarevitx) i després en la Casa Branković (en català: Broncovitx) la qual va governar Sèrbia entre els anys 1166 i 1371.
Monestir ortodox serbi d'Khilandar en el mont Atos, fundat per Sant Sava, el primer patriarca de l'església ortodoxa sèrbia i pertanyent a la casa Nemanjić i el seu pare, Esteve Nemanja, el fundador de la dinastia Nemanjić
Després que Esteve Nemanja adoptés el nom d'Esteve (en grec: Stephanos que vol dir "coronat amb la corona de flors (grec:stephos)") tots els monarques següents van fer servir aquest nom com a títol. Molt aviat es va convertir en l'emblema de la monarquia i tots els seus pretendents mostraven les seves pretensions al tron posant-lo davant dels seus noms.
Els Nemanjić van crear un estat ben organitzat i potent i van edificar moltes esglésies i monestirs i inclús van escriure moltes de les obres literàries més importants del seu temps.
L'escut dels Nemanjić era l'àguila bicèfala blanca amb el fons vermell, heretat de la dinastia romana d'Orient, els Paleòleg.
Els monarques d'aquesta casa van portar el nom de Rascia des de 1166 i Sèrbia tenia el títol de Principat. Després de la coronació d'Esteve el Primercoronat el 1217, el títol complet era Rei de les terres Rascia, Dioclea, Travunia, Dalmàcia i Zachumlia, tot i que la versió més curta va ser Rei dels Serbis. L'any 1346 el títol del monarca serbi va passar a ser el de Tsar així que el títol complet va ser El Tsar de tots els serbis, albanesos, grecs i búlgars.
