Aquesta casa sempre s’ha dit Villa Lola, tal com esta escrit a la façana posterior. El nom de Casa Rosa deu ser fruit d’una confusió: La casa pertanyia al matrimoni Eusebi Fina i Dolors Vergès (d’aqui el nom de Lola). Una filla d’aquest matrimoni es va casar amb Eduard Rosa Balaciart i pot ser que d’aqui vingui la confusió amb el nom de Rosa, encara que el matrimoni no hi va viure perque es va construir la seva propia casa a Calella.
Descripció
La casa Rosa ocupa, juntament amb la que li és veïna i els seus jardins corresponents, l'illa compresa entre els carrers Monturiol, Llevant, Xàvega i Roger de Llúria.[1]
És un edifici de planta i dos pisos, amb teulada a dues vessants. La façana principal té totes les obertures allindades; les del primer pis formen un balcó de tres obertures. Presenta l'interès tipològic de les primeres cases d'estiueig de la zona.[1]
Història
Es tracta d'una de les primeres cases d'estiueig bastides en el nucli de Llafranc, desenvolupat com a barri residencial a partir del segle xix.[1]
El seu propietari, que li va donar el nom de Villa Lola, era de Palafrugell. Per tant, anomenar-la casa d’estiueig es pot prestar a confusió.
↑ 1,01,11,2«Casa Rosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 octubre 2018].
