És un edifici de planta baixa i quatre pisos, de composició simètrica respecte a un cos central treballat amb pedra i clos amb un frontis amb volutes i ràfecs i una finestra el·líptica. Aquest cos agrupa la porta encoixinada (igual que les finestres de planta baixa i primer pis) d'arc carpanell amb dos balconets corbats al damunt i dos fileres verticals de balconets a pla de façana de balustres.[1]
Aquest cos s'uneix amb el sòcol de la planta baixa, de pedra també, de planta baixa i un pis. Els laterals dels cos centrals són esgrafiats amb motius florals. Al mig d'aquests panys hi ha finestres amb ampit i laterals de pedra. Els laterals es clouen amb ràfec volat de pedra.[1]
Aquest bloc permet apreciar el llenguatge arquitectònic de maduresa de Rafael Masó en tant que va resoldre de forma brillant i subtil la problemàtica d'aixecar un edifici entre mitgeres que s'integrés a l'entorn històric i a l'estretor del carrer sense caure en solucions fàcils ni estridents. A la part baixa la pedra sintonitza amb l'entorn més immediat, però a mesura que s'alça l'edifici, els materials i les formes semblen més lleugers. El color palla de la façana no trenca l'harmonia del gris pedra de l'entorn.[2]
Història
El 1492 hi havia un carrer al costat esquerre de la casa (c/ Hernández) del Call Jueu que al 1725 es dona llicència per cobrir. El 1920 aquesta zona estava arruïnada i s'acabà de tapar el carrer edificant-hi.[1]
↑ 1,01,11,2«Casa Ribas i Crehuet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
↑Falgàs, Jordi. Ruta Rafael Masó: un recorregut per la Girona Modernista i Noucentista (en català, castellà, anglès, francès). Girona: Ajuntament de Girona i Fundació Rafael Masó, 2009.
