La propietat fou heretada pel seu net Josep Ribes i Solà,[4][1] que el 1855 va demanar permís per a enderrocar i reconstruir els vells edificis segons el projecte del seu germà arquitecte Fèlix.[5][1][6][7]
Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos. La façana principal presentava un ritme vertical simètric, amb tres fileres de balcons flanquejades per sengles de finestres als dos extrems, que corresponen a les escales. Sobre la planta baixa i el coronament hi havia una cornisa motllurada, i el quart pis era separat de la resta per una imposta.[7]
↑ 7,07,17,2Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitèctònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 56.
Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 9788487104077.